Amics, vos escric una altra vegada, però esta, per a explicar-vos un llibre de literatura infantil d'una forma original i que el podeu emprar a l'aula per a primers lectors , en una versió més moderna.
Fins un altre dia!
divendres, 30 de desembre del 2016
Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art d’inventar històries
Amics, com esteu? vos acordeu que fa uns dies vos vaig dir que hi hauria una sorpresa? perquè hui és el dia! si si, a partir d'ara vos escriure a través de vídeos, no done mes pistes.
Fins prompte!
dijous, 15 de desembre del 2016
Recurs per a l'educació literària infantil
Hola xics i xiques! Ja estic un altre dia per ací, però
hui venge per a comptar-vos els recursos que s’utilitzen en l’educació infantil
que ens podem trobar en el nostre entorn i no sols em referisc en l’escola,
sinó també en l’exterior. Amb la finalitat que es produïsca tant l’animació
lectora com la formació literària.
 |
Per això, és molt important tindre clar quals són els
recursos. Suposa que la majoria ja vos els imagineu, però per als més menuts
solen ser els contes, jocs, contacontes, titelles, lectures, teatre, rimes,
poemes i inclús la música entre molts altres. Però si que és cert que hui en
dia, el més empleat són les Tic, ja que a través d’elles, el xiquet pot realitzar
moltes activitats relacionades amb la literatura i solen tindre animacions
perquè d’esta manera li resulta més cridaner i açò li provoca la motivació per
a realitzar-les.
Segons
 |
Per tant, jo pensa que hauríem d’utilitzar nous mètodes
per a la formació literària i no utilitzar només els que coneixem, perquè no
significa que a través d’ells vagen aprendre-ho tot. De fet, s’ha demostrat a
través d’altres activitats com per exemple, deixar-los que ells trien un conte,
es crega una obra de teatre entre tots, preparar-se les disfresses i
representar-la, que han arribat a adquirir la noció de la lectura.
 |
| http://experienciasinfantil.blogspot.com.es/2012/02/libro-viajero. |
dimecres, 14 de desembre del 2016
Alícia en terra de meravelles
Amics,
com esteu? Vos acordeu que en uns dies vos vaig dir que tornaria prompte?
Perquè hui es el dia! I no precisament venja per a explicar-vos conceptes sobre
la literatura infantil, sinó el famós conte d’Alícia en terra de meravelles en
versió original, que segur que la majoria no vos heu llegit, així que estigueu
atents.
En primer lloc, el llibre que vaig a explicar hui , s’anomena Alícia en terra de meravelles, creat en l'any 1992. Aquest, es la versió original. Les il·lustracions, de Lola Anglada, són d’una gran bellesa i originalitat. Traslladen el personatge d’Alícia al paisatge mediterrani del Maresme, i les cartes angleses es converteixen en els seus dibuixos en la baralla espanyola, la qual demostra fins a quin punt Alícia és un personatge universal. La editorial Joventut ha publicat la primera traducció en llengua catalana, feta pel poeta Josep Carner l’any 1927. L’autor és un matemàtic, Charles Dodgson (1832-1898), aficionat a la fotografia i poeta. Alícia va nàixer, perquè ell va començar jugant amb les paraules i frases fetes fins arribar al màxim de la comicitat. Va escriure , però no va atrevir-se a signar-lo amb el seu nom, i va fer servir el pseudònim de << Lewis Caroll>>.
El gènere literari a què pertany és la combinació de
fantasia, desbarat i absurd, junt amb paradoxes lògiques i matemàtiques,
van permetre que les obres es convertiren en
clàssics de la literatura infantil, plenes d’apunts filosòfics i lògics, encara
que està dirigit per a un públic adult i atent.
La trama consta de deu capítols, de les quals narra les aventures que viu Alícia des de que s’avorreix de assentar-se al costat de la seua germana, pasant per seguir al conill que tant li agrada, vivint un muntó d’aventures imaginàries en què apareixen personatges fantàstics, com per exemple quan ixen la tortuga de mar i la llangosta ballant i cantant com si foren persones. Igual que amb els personatges , el mateix succeïx amb els llocs, que a simple vista es mostra que són tots imaginaris, com per exemple, un d’ells, seria la porta xicoteta per la que ha de passar la protagonista d’esta història, fins que va arribar a la Terra de Meravelles i es va creure que tot era un somni i després se’l va a comptar a la seua germana.
Els valors que presenta, és que la protagonista aprèn a
adquirir responsabilitat i a valorar el lloc que li pertoca en la societat.
Per últim, des de la perspectiva de la didáctica en general, i de
l’educació literaria infantil, considera que el llibre es un poc grotesc perquè
presenta escenes de violència com per exemple amb la frase “ Mentre la
Duquesa cantava la segona esparsa de la cançó, anava trasbalsant tan
violentament l’Infant damunt i davall” (p.66,1ª edició). Utilitza un llenguatge
inapropiat amb les paraules que es dirigeix al lector. Les imatges
son totes en blanc i negre i no hi ha ninguna en color, això pot fer que no
siga tan vistós i no cause motivació als xiquets per a llegir-ho. També,
la figura dels adults dominen als infants.
Com el llibre és versió original , pot ser que per este motiu amb l’evolució dels anys, s’han anat millorant i per això hui en dia la majoria ja estan adaptats a les edats compreses que van destinats al lector, és a dir, canvien tant l’aspecte físic i educatiu com el llenguatge perquè s’afavorisca tant la lectura individual com acompanyada. Però en el cas del primer i segon cicle d’educació infantil, és cert que la lectura és acompanyada per la iniciació a la lectura, per tant són els que jo empraria.
Finalment,
per totes aquestes raons pensa que el llibre no és apropiat per llegir-ho a
xiquets d’educació infantil ja que el llenguatge hauria de ser més apropiat
sense que aparega cap tipus de violència, els textos han de ser més curts i
senzills i les imatges en canvi, haurien de ser en color o almenys més vistoses
amb dibuixos més cridaners i no tan seriosos.
Per cert, molt prompte pujaré una entrada molt divertida,
fins a la pròxima!
diumenge, 11 de desembre del 2016
Tradició Oral
En aquesta entrada anem a parlar sobre la tradició oral, aquesta com totes aquelles expressions culturals que es transmeten de generació en generació i que tenen el propòsit de difondre coneixements i experiències a les noves generacions. Forma part del patrimoni immaterial d'una comunitat i es pot manifestar a través de diferents formes parlades, com per exemple cants populars, contes,mites,llegendes,poesia,etc.
Està format per un heterogeni conjunt de records i comprensions del passat entremesclats amb vivències del present i expectatives de futur (Moss, 1988). Es desenvolupa en el si de la comunitat com una expressió espontània que busca conservar i fer perdurar identitats més enllà de l'oblit i la desaparició de les successives generacions. Manté un vincle íntim amb el grup de persones que la produeix amb la seva dinàmica social, intel·lectual i espiritual: de fet, s'adapta de manera flexible als seus canvis, els seus desenvolupaments i les seves crisis, el qual es transmet en forma verbal i personal. A més permet l'enfortiment de llaços socials i estructures comunitàries, el desenvolupament de processos de socialització i educació, el manteniment d'espais de creació cultural i de l'ús correcte de la llengua.
Per al nen petit, la paraula sentida exerceix una gran fascinació. La paraula,la seva tonalitat, el seu ritme, els traços afectius que teixeix la veu, quan és temperatura emocional, calma, consol, tendresa, sensorialidad latent.
El magnetisme pel ritme i l'entonació pot desplegar-se amb intensitat, en escoltar la veu d'altres.
Podem formular la hipòtesi que la literatura oral és una forma bàsica, una manera literària essencial en la vida del nen petit, perquè la paraula està impregnada d'afectivitat. El conte, el romanç, la lírica, construeixen el món auditiu-literari del nen, li incorporen vivencialment a una cultura que li pertany, li fan partícip d'una creació col·lectiva, li atorguen signes d'identitat.
El desenvolupament de la tradició oral és independent de suports i estructures. Aquesta característica absència d'estabilitat material la dota d'una variabilitat constant i conflictiva, no eximeix de problemes. Pel nero fet de transmetre's de boca en boca i de generació en generació, es transforma lentament, perd continguts, guanya nous elements diàriament, i fins i tot s'adapta a les necessitats del grup, responent a les seves lluites i a les pressions culturals que sofreixi.
Cal subratllar que la tradició oral no es limita al seu aspecte verbal: les paraules es relacionen profundament amb gestos i objectes amb els quals estan intrínsecament lligades.
En totes les àrees d'estudi, i en qualsevol dels nivells de l'ensenyament, es fa necessari l'ús de la tradició oral. En els casos d'ensenyaments socials, de barri, de comunicació associativa, és encara més important tenir en compte les pautes culturals que proporciona la tradició oral com a complement documental, o com a instrument de treball. La transversalitat es fa impossible sense comptar amb la transmissió verbal dels coneixements, al mateix temps que amb altres mitjans, donat el paper que té en la societat.
Tots els agents educatius, en el nivell en què es trobin i en les circumstàncies en què exerceixin la seva tasca, assumeixen una responsabilitat en el procés de socialització dels individus.
L'aprenentatge es fa durant tota la vida i en tots els grups humans, en els quals es requereix sempre un considerable esforç de cara al fet que l'adequació a la vida dels grups sigui el menys traumàtica i més alliberadora possible. Atès que el procés de socialització es realitza per mecanismes d'aprenentatge en la seva major part inconscients, ha de tenir-se en compte la responsabilitat del sistema educatiu en el que té a veure amb valorar, assumir, analitzar i fer conscient la tradició oral.
La Literatura infantil és una forma d’expressió molt pròxima al xiquet. Es dóna des del naixement, te els seus primers contactis amb la literatura quan se li canta una cançó, narrar-li un conte,...
La literatura és fonamental, perquè enriqueix la seua imaginació, creativitat i espontaneïtat. Enriqueix també el seu vocabulari, estimula la comprensió i expressió, afavoreix l’articulació i entonació dels paraules, motiva cap l’aprenentatge, contribueix al desenvolupament de l’atenció, memòria i concentració pel seu caràcter lúdic i és converteix en un mitjà essencial per propiciar aprenentatges mitjançant el propi contingut tant de caràcter conceptual, procedimental com actitudinal.
I com a exemples de literatura infantil tenim:
La “Cenicienta” és un conte de fades folklòric que compta amb diverses versions, orals i escrites, antigues i modernes, procedents de diversos llocs del món.
El conte “Ceperucita roja y el lobo” és un conte de fades que es va transmetre de forma oral per Europa en l'Edat Mitjana, més concretament a França durant el segle XIV.
El conte de “Blancanieves” és un conte de fades la primera versió de les quals coneguda va ser escrita per els germans Grimm. A més, té una versió Disney realitzada en 1937.
La història de “Pulgarcito” com tal va ser publicada per primera vegada en 1621, sent el primer conte de fades imprès en anglès, encara que aleshores el personatge ja era bastant popular.
Fins aviat amics!
Gimcana Poètica
Bona tarda, el passat dia 24 de novembre, vaig assistir a l'activitat complementària “Gimcana Literària”.
L'objectiu d'aquesta gimcana és l'entreteniment en un espai i clima més lúdic que competitiu on desenvolupar la creativitat poètica dels participants amb la intenció d'acostar-se a la poesia a través del joc i de caràcter totalment pràctic i experimental. No feia falta saber gens de poesia, solament voler jugar i escriure.
Encara que es realitzava a través d'una planificació prèvia general en la realització de les pràctiques, es desenvolupava en un marc de total llibertat, on generàvem les nostres poesies i treballs sense cap tipus d'imposició.
Es caracteritzava per formar poesia de diferents maneres a través d'una sèrie de proves, en la qual, cada prova tenia el seu objectiu i una vegada aconseguit aquest objectiu es passava a la següent prova totalment diferent. Una vegada guanyada una proba ens donaven un tros de paper del color del nostre equip, en el nostre cas de color verd. Finalment, on volíem arribar era formar una poesia final que es creava ajuntant tots els paperets guanyats de les diferents proves.
En la primera prova es tractava de realitzar una poesia en un mural amb la forma del que volies expressar. Com en el meu cas, sobre una merda; ja que l'objectiu d'aquesta prova era treure un somriure a la persona que s'acostés a llegir-ho, ja sigui de la nostra classe com de tota la universitat.
Una altra activitat,era formar una poesia però havia de rimar amb la resta de paraules però sobretot ens havíem de fixar en la paraula inicial que estava penjat per la classe amb una corda
Una altra prova, consistia en fer una cartolina amb temperas per a expressar una poesia que ens definís als mestres, com per exemple: Un bon mestre és capaç de veure i interpretar, quan faci el món més gran.
Com a conclusió, aquesta activitat complementària ens ha ajudat a comprendre millor la poesia i com realitzar-la, ja que s'aprèn més a través del joc i la pràctica que a través solament d'una teoria.
divendres, 9 de desembre del 2016
La literatura infantil universal
Hola a tots, hui vull que coneguem d'on procedix la literatura infantil, per això realitzarem un xicotet recorregut històric.
En primer lloc, recordem que podem definir la literatura infantil com aquella literatura capaç de comunicar als infants l’emoció i el goig de llegir. (Janer Manila) És un acte de comunicació, entre un receptor xiquet i un emisor adult amb l’objectiu de respondre les seues exigències i necessitats. (Perriconi) No obstant això, no es tracta únicament de la que ha sigut escrita per a xiquets, sinó també aquella que no anava destinada a ells però l’han fet seua amb el pas del temps. (Pedro Cerillo)
Trobem el seu origen en el segle XVIII, quan s’estableix la diferencia entre adults i xiquets sorgint el concepte infancia.
Segons Juan Cervera, la literatura infantil com tal, sorgix a partir del moment en què es comença a considerar el xiquet com a un ser amb entitat pròpia i no sols com un futur home. A partir d'eixe moment, es comença a escriure per al xiquet.
A finals del segle XIX, és quan Carreró, saca a la venda uns llibres de butxaca, que es publicaven setmanalment. Tenien un cost davall, i estaven a l'abast dels xiquets de la classe mitjana, i es crega així la primera editorial de literatura infantil, davall el nom de "Saturnino Carreró e hijos”
Entre les característiques principals de la literatura infantil podems trobar un llenguatge simple, frases breus, repetició i il•lustracions per a acompanyar els textos.
I entre els objectius trobem: fomentar la lectura, estimular la imaginació, la adopció de paraules noves, transmissió de valors i cultura i Gaudir.
Trobem cuatre géneres característics: Líric, expressió artística per mitja de la paraula rítmica i musical; Narratiu, relata successos o sentiments mitjançant la paraula en prosa; Dramàtic, composició dialogada; Didàctic, transmet valors, pautes de comportament, etc.
Parlem de cànon literari quan ens referim al llistat breu i selecte d’obres clàssiques. Aquelles que marcaren un punt d’inflexió en el moment de la seua publicació, considera desvaluoses, ja que per molts anys que hagen passat segueixen mantenint l’interés dels lectors i són dignes d’imitació.
Anomenat per molts, com el segle de l’esplendor del llibre infantil. Apareix en nous formats degut a les il•lustracions i tècniques pictòriques on les paraules són acompanyades d’imatges que contextualitzen la narració.
En la primera meitat del segle XX podem fer un recorregut d’alguns clàssics distribuïts de la següent forma:
RELATS D’AVENTURES
Són històries que es desenvolupen en escenaris molt diversos tant temporalment com geogràficament i tenen en comú l’acció.
•“The hobbit”,1937, “The lord of the rings”, 1954. J.R.R. Tolkien
•“Harry Potter and the Philosopher’s Stone”, J.K. Rowling
RELATS DE VIDA QUOTIDIANA
Formats per petites narracions de vivències i aventures (generalment d’infants), en les que es busca la identificació del lector amb el/la protagonista de la història.
•“Celia”,1929. Elena Fortún
•“Marcelino pan y vino”,1952. Jose María Sánchez Silva
LLIBRES D’ESPIES I DE COLLES
Protagonitzats per un grup de nens/es entre on destaca un líder i tota l’acció gira en torn a l’aclariment d’algun misteri.
•“Five on a treasure island”,1942. Enid Blyton
•“Pippi Làngstrumpf”,1945. Astrid Lind gren
EL CONTE MODERN
Relats que introdueix en elements basats en la fantasia, el somni, l’absurd, etc. Creant un món entre el conte de fades i el relat realista.
•“Peter Pan andWendy”,1906. J.M. Barrie
•“Winnie the Pooh”,1926. A.A. Milne
ELS ÀLBUMS
Són llibres que comen cena com partir protagonisme amb les il•lustracions.
•“The tale of Peter Rabit”,1902. Beatrix Potter
•“L’histoire de Babar”,1931. Jean de Brunhoff
En el segle XXI la LIJ és un fenomen totalment consolidat als països occidentals. No podem parlar de clàssics en aquest segle, perquè no ha passat el temps suficient per a poder atorgar tal reconeixement.
Algun es del es obres infantils més llegides els últims anys:
“Cocodrilo”,AntonioRubio.2009.
“Las princeses también se tiran pedos”. Ilan Brenman.2010.
“El monstre de colors”,Anna Llenas.2012.
“Els fantàstics llibres voladors del Sr.Morris Lessmore”. William Joyce. 2013
Espere que hàgeu pogut aclarir alguna de les vostres dubtes i que aquest post vos servisca per a trobar diverses lectures infantils. Una salutació!
dimarts, 6 de desembre del 2016
La literatura infantil en valencià i en català
Bon dia xics! Fa uns dies que no us escric, però hui es
el dia! Us vaig a parlar de la història i panorama que es presenta en la
literatura infantil, tant en valencià com en català. En primer lloc, explicaré
que es la literatura per a poder entendre el dit concepte. A continuació, la
situació actual en l’àmbit que es tracta. Seguidament , posaré alguns exemples
de les obres més rellevants en el nostre idioma, acompanyades d’imatges.
Finalment, exposaré una conclusió, aportant el més important per a l’educació.
Des del
paradigma de la didàctica de la
llengua i literatura, segons (López, 2011) afirma que una de les definicions que ha gaudit de gran acceptació en el nostre
àmbit és la de Jordi Rubió (1925) (Borda, 2003; Díaz-Plaja & Prats, 1998;
Rovira, 1984; 1988) ja que parla d’aquella branca de la literatura d’imaginació
que millor s’adapta a la capacitat de comprensió de la infància i al món que de
veritat li interessa.
Segons ( Fluixà, 2011) Es tracta d’un fenomen relacionat
amb l’ensenyament de la llengua autòctona donades les dificultats viscudes per
l’evolució històrica de la llengua dels valencians conegudes pel lector, que no
es dóna pràcticament fins a la segona dècada del segle XX, encara que no es
planteja seriosament fins als anys trenta, amb la Segona República Espanyola, i
que, pels fets històrics posteriors, no es generalitza fins als anys huitanta
del segle passat amb l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
Per tant, parlar de literatura per a infants i per a joves en valencià és
parlar d’una literatura no sols recent, sinó molt recent. I, a pesar d’això, a
hores d’ara, ens estem referint a un conjunt d’obres i d’autors que ha crescut
de manera considerable sobretot en els últims vint anys i que ha donat mostres
d’una qualitat mitjana notable, amb obres dignes de destacar i amb escriptors
de referència.
En el cas de la literatura en valencià , probablement,
segons 
Esta clar que al
llarg de tots els nostres anys, en aquest àmbit han sigut molts que han creat
llibres dirigits a un públic per a infants. Però també, la situació d’abans no
era la mateixa que ara, ja que fa uns anys per qüestions econòmiques i
politiques , havia un cert temps que no podíem crear més. Hui en dia això ja no
passa , perquè hi ha moltes formes de transmetre la literatura al més xiquets i
ara, pel contrari son les editorials les
encarregades de publicar obres infantils, com per exemple en la nostra ciutat, Bromera amb el seu
exemplar de l’autor Enric Gomà, que es titola 3 contes d’aniversari. Com també, es troba l’editorial Tàndem amb
la seua obra de Fina Masgrau (2011) anomenada La rata Marieta, en aquest
cas no es solament un llibre, si no un estoig que gaudeix de cinc llibres
relacionats amb la rata Marieta. Pel contrari, en català han tardat més a traure editorials i no hi ha tantes com en la nostra comunitat valenciana.També, hi ha una gran diferència dels inicis de la
literatura a ara, perquè abans només els autors eren els encarregats d’escriure
les seues pròpies obres, mentre que ara la majoria són editorials d’encarregar-se
d’això. A més, hi ha més tipus com per exemple, els interactius perquè els
xiquets puguen actuar a través d’ells. Les il·lustracions són en color, que per
a mi considera que és un aspecte molt important perquè d’aquesta manera, causa
més atenció al lector.
En l’àmbit de l’ensenyança, segons
Finalment, des del punt de vista com a futura mestra d’educació
infantil, el material que empraria per a la literatura seria a banda dels
contes, cançons, música, disfresses i les Tic per afavorir tant la tradició
oral com l’escrita perquè els xiquets entenguin el que estan llegint. En cara
que el més important de tot, és que esta tot en el nostre idioma, el valencià,
per a familiaritzar-lo des del primer moment.
Fins prompte!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)