Alícia en terra de meravelles

Amics, com esteu? Vos acordeu que en uns dies vos vaig dir que tornaria prompte? Perquè hui es el dia! I no precisament venja per a explicar-vos conceptes sobre la literatura infantil, sinó el famós conte d’Alícia en terra de meravelles en versió original, que segur que la majoria no vos heu llegit, així que estigueu atents.

En primer lloc, el llibre que vaig a explicar hui , s’anomena Alícia en terra de meravelles, creat en l'any 1992. Aquest, es la versió original. Les il·lustracions, de Lola Anglada, són d’una gran bellesa i originalitat. Traslladen el personatge d’Alícia al paisatge mediterrani del Maresme, i les cartes angleses es converteixen en els seus dibuixos en la baralla espanyola, la qual demostra fins a quin punt Alícia és un personatge universal. La editorial Joventut ha publicat la primera traducció en llengua catalana, feta pel poeta Josep Carner l’any 1927. L’autor és un matemàtic, Charles Dodgson (1832-1898), aficionat a la fotografia i poeta.  Alícia va nàixer, perquè ell va començar jugant amb les paraules i frases fetes fins arribar al màxim de la comicitat. Va escriure , però no va atrevir-se a signar-lo amb el seu nom, i va fer servir el pseudònim de << Lewis Caroll>>.

El gènere literari a què pertany és la combinació de fantasia, desbarat i absurd, junt amb paradoxes lògiques i matemàtiques,  van permetre que les obres es convertiren en clàssics de la literatura infantil, plenes d’apunts filosòfics i lògics, encara que està dirigit per a un públic adult i atent.

La trama consta de deu capítols, de les quals narra les aventures que viu Alícia des de que s’avorreix de assentar-se al costat de la seua germana, pasant per seguir al conill que tant li agrada, vivint un muntó d’aventures imaginàries en què apareixen personatges fantàstics, com per exemple quan ixen la tortuga de mar i la llangosta ballant i cantant com si foren persones. Igual que amb els personatges , el mateix succeïx amb els llocs, que a simple vista es mostra que són tots imaginaris, com per exemple, un d’ells, seria la porta xicoteta per la que ha de passar la protagonista d’esta història, fins que va arribar a la Terra de Meravelles i es va creure que tot era un somni i després se’l va a comptar a la seua germana.

Els valors que presenta, és que la protagonista aprèn a adquirir responsabilitat i a valorar el lloc que li pertoca en la societat.

Per últim, des de la perspectiva de la didáctica en general, i de l’educació literaria infantil, considera que el llibre es un poc  grotesc perquè presenta escenes de violència com per exemple amb la frase  “ Mentre la Duquesa cantava la segona esparsa de la cançó, anava trasbalsant tan violentament l’Infant damunt i davall” (p.66,1ª edició). Utilitza un llenguatge inapropiat  amb  les paraules que es dirigeix al lector. Les imatges son totes en blanc i negre i no hi ha ninguna en color, això pot fer que no siga tan vistós i no  cause motivació als xiquets per a llegir-ho. També, la figura dels adults dominen als infants.

Com el llibre és versió original , pot ser que per este motiu amb l’evolució dels anys, s’han anat millorant i per això hui en dia la majoria ja estan adaptats a les edats compreses que van destinats al lector, és a dir, canvien tant l’aspecte físic i educatiu com el llenguatge perquè s’afavorisca tant la lectura individual com acompanyada. Però en el cas del primer i segon cicle d’educació infantil, és cert que la lectura és acompanyada per la iniciació a la lectura, per tant  són els que jo empraria.

Finalment, per totes aquestes raons pensa que el llibre no és apropiat per llegir-ho a xiquets d’educació infantil ja que el llenguatge hauria de ser més apropiat sense que aparega cap tipus de violència, els textos han de ser més curts i senzills i les imatges en canvi, haurien de ser en color o almenys més vistoses amb dibuixos més cridaners i no tan seriosos.

Per cert, molt prompte pujaré una entrada molt divertida, fins a la pròxima!