En aquesta entrada anem a parlar sobre la tradició oral, aquesta com totes aquelles expressions culturals que es transmeten de generació en generació i que tenen el propòsit de difondre coneixements i experiències a les noves generacions. Forma part del patrimoni immaterial d'una comunitat i es pot manifestar a través de diferents formes parlades, com per exemple cants populars, contes,mites,llegendes,poesia,etc.
Està format per un heterogeni conjunt de records i comprensions del passat entremesclats amb vivències del present i expectatives de futur (Moss, 1988). Es desenvolupa en el si de la comunitat com una expressió espontània que busca conservar i fer perdurar identitats més enllà de l'oblit i la desaparició de les successives generacions. Manté un vincle íntim amb el grup de persones que la produeix amb la seva dinàmica social, intel·lectual i espiritual: de fet, s'adapta de manera flexible als seus canvis, els seus desenvolupaments i les seves crisis, el qual es transmet en forma verbal i personal. A més permet l'enfortiment de llaços socials i estructures comunitàries, el desenvolupament de processos de socialització i educació, el manteniment d'espais de creació cultural i de l'ús correcte de la llengua.
Per al nen petit, la paraula sentida exerceix una gran fascinació. La paraula,la seva tonalitat, el seu ritme, els traços afectius que teixeix la veu, quan és temperatura emocional, calma, consol, tendresa, sensorialidad latent.
El magnetisme pel ritme i l'entonació pot desplegar-se amb intensitat, en escoltar la veu d'altres.
Podem formular la hipòtesi que la literatura oral és una forma bàsica, una manera literària essencial en la vida del nen petit, perquè la paraula està impregnada d'afectivitat. El conte, el romanç, la lírica, construeixen el món auditiu-literari del nen, li incorporen vivencialment a una cultura que li pertany, li fan partícip d'una creació col·lectiva, li atorguen signes d'identitat.
El desenvolupament de la tradició oral és independent de suports i estructures. Aquesta característica absència d'estabilitat material la dota d'una variabilitat constant i conflictiva, no eximeix de problemes. Pel nero fet de transmetre's de boca en boca i de generació en generació, es transforma lentament, perd continguts, guanya nous elements diàriament, i fins i tot s'adapta a les necessitats del grup, responent a les seves lluites i a les pressions culturals que sofreixi.
Cal subratllar que la tradició oral no es limita al seu aspecte verbal: les paraules es relacionen profundament amb gestos i objectes amb els quals estan intrínsecament lligades.
En totes les àrees d'estudi, i en qualsevol dels nivells de l'ensenyament, es fa necessari l'ús de la tradició oral. En els casos d'ensenyaments socials, de barri, de comunicació associativa, és encara més important tenir en compte les pautes culturals que proporciona la tradició oral com a complement documental, o com a instrument de treball. La transversalitat es fa impossible sense comptar amb la transmissió verbal dels coneixements, al mateix temps que amb altres mitjans, donat el paper que té en la societat.
Tots els agents educatius, en el nivell en què es trobin i en les circumstàncies en què exerceixin la seva tasca, assumeixen una responsabilitat en el procés de socialització dels individus.
L'aprenentatge es fa durant tota la vida i en tots els grups humans, en els quals es requereix sempre un considerable esforç de cara al fet que l'adequació a la vida dels grups sigui el menys traumàtica i més alliberadora possible. Atès que el procés de socialització es realitza per mecanismes d'aprenentatge en la seva major part inconscients, ha de tenir-se en compte la responsabilitat del sistema educatiu en el que té a veure amb valorar, assumir, analitzar i fer conscient la tradició oral.
La Literatura infantil és una forma d’expressió molt pròxima al xiquet. Es dóna des del naixement, te els seus primers contactis amb la literatura quan se li canta una cançó, narrar-li un conte,...
La literatura és fonamental, perquè enriqueix la seua imaginació, creativitat i espontaneïtat. Enriqueix també el seu vocabulari, estimula la comprensió i expressió, afavoreix l’articulació i entonació dels paraules, motiva cap l’aprenentatge, contribueix al desenvolupament de l’atenció, memòria i concentració pel seu caràcter lúdic i és converteix en un mitjà essencial per propiciar aprenentatges mitjançant el propi contingut tant de caràcter conceptual, procedimental com actitudinal.
I com a exemples de literatura infantil tenim:
La “Cenicienta” és un conte de fades folklòric que compta amb diverses versions, orals i escrites, antigues i modernes, procedents de diversos llocs del món.
El conte “Ceperucita roja y el lobo” és un conte de fades que es va transmetre de forma oral per Europa en l'Edat Mitjana, més concretament a França durant el segle XIV.
El conte de “Blancanieves” és un conte de fades la primera versió de les quals coneguda va ser escrita per els germans Grimm. A més, té una versió Disney realitzada en 1937.
La història de “Pulgarcito” com tal va ser publicada per primera vegada en 1621, sent el primer conte de fades imprès en anglès, encara que aleshores el personatge ja era bastant popular.
Fins aviat amics!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada