Qui som?

Benvinguts al nostre blog! 

Som el grup "Conta contes literaris" format per Gemma Medina, Raquel Arroyo, Maite Landete i Carmen Pérez, alumnes de segon curs de Magisteri de la Universitat de València.

No et pots perdre les nostres publicacions, segur que t'agraden!

  

Ara , explicarem cada una les nostres vivències amb la literatura. Primer, serà Raquel, després Carmen, a continuació, Gemma i finalment Maite.

Hola xics i xiques, com esteu? Hui vos vaig a comptar mon autobiografia literària.

En primer lloc, que és per a mi el concepte de literatura i la importància que té durant les diferents etapes de la meua vida, és a dir, des de la infància passant per l'adolescència i arribant a l'adultesa. També, els contes que m'he llegit de diferents gèneres i per últim, faré una reflexió personal destacant el més important del tema.

Per a començar, la literatura és la forma de parlar i d'escriure transmetent emocions i sentiments o inclús casos reals i imaginaris. Es pot produïr de forma oral o escrita. Va dirigit a tot tipus de públic i hi ha diversos tipus de gèneres com per exemple, el narratiu, dramàtic, èpica i lírica. També, es troba la literatura de diversos països com l'espanyola, grega i contemporània entre molts altres.

Quan era xicoteta, em recorde que vaig començar a llegir cap als cinc  anys en el col·legi. Al principi em  va costar un poc, però després acaba agradant-me i al final m'encantava, per això sempre que me n'anava a dormir, abans em tènia que llegir un conte la meua mare. Els primers llibres eren de literatura infantil, inclús, em recordi que els meus preferits eren d'una col·lecció on cada lletra de l'abecedari tènia una història i així al mateix temps, aprenia a llegir i escriure correctament unint conceptes de la classe tractats. 

Quan vaig arribar a primària, la forma de llegir era distinta,  perquè com ja sabia, en el meu col·legi els professors ens donaven a triar el llibre que volíem i l'havíem de llegir en unes setmanes. Després quan acabàrem, havíem de fer una fitxa explicant els personatges principals i secundaris que eixien. El gènere al que pertanyien era narratiu, perquè la majoria narraven històries, encara que és cert, que havien  diferents tipus com els de por, que mai els agafava perquè eren els únics que no m'agradaven. 

En canvi, en l'educació secundària obligatòria, va començar a deixar-me d'agradar de llegir perquè els mestres ens deien els llibres que ens havíem de llegir , no ens deixaven triar-los i damunt, ens feien exàmens amb preguntes relacionades del llibre, per tant, només em llegia els que ens manaven en classe per a després fer treballs. Encara que en el meu temps lliure, m'encantava llegir revistes com la Brau i la Superpop entre altres. Uns de què record , era la Celestina i El senyor Quixot de la taca. Em van parèixer un poc avorrits perquè eren novel·les de caràcter dramàtic. 

En l'adolescència  ja no he tornat a llegir més,  ja que vaig fer un grau mitjà i un superior, en cap moment ens van fer llegir-nos cap llibre de lectura, perquè només tractàvem coses relacionades amb el mòdul, l’educació infantil. 

Quan arriba a la universitat, em tenia que  llegir dos  en anglès, perquè després tènia un examen oral, em va suposar molta dificultat perquè l’idioma per a mi és difícil, però ho vaig aconseguir.

Els que més m'agradaven de xicoteta eren els de Tina Superbruixa, les revistes, els contes en què tènia que posar adhesius i dibuixar sobretot els de Disney i els que em dedicaven com per exemple ,els que apareixia el meu nom en el llibre perquè em  sentia que era la protagonista i el personatge principal. Hui en dia m'agrada més escriure que llegir, encara que crec que també és pel poc de temps que tinc.

Per a finalitzar, considere que la literatura és molt important per a tot el públic ja siga un xiquet o adult, perquè ens fa conèixer part de la realitat, dependent del tipus de llibre. Com a futura mestra, és important impartir en l'ensenyança el fet de la literatura perquè els xiquets sàpien llegir i escriure, desenrotllar les capacitats mentals i familiaritzar-lo amb els textos.

Raquel Arroyo

La literatura és, principalment, una manera de transmetre la cultura d’una societat, la seua història, la seua música, el seu art, etc., però sobre tot transmet coneixements i valors. A més, la literatura compleix un paper fonamental a l'escola i a casa perquè és un recurs per a començar amb la lectura dels clàssics.

No recorde exactament quan vaig començar a llegir però si que sé que des de ben menuda la passió de la meua mare per la literatura i pels llibres ha estat molt present a la meua vida. Per a poder dormir sempre em llegia contes clàssics dels Germans Grimm com “El sastrecillo Valiente” o “Hansel y Gretel”. Recorde que em comprava contes il·lustrats per a que jo poguera comprendre’ls millor.

A mesura que vaig anar creixent, a l’escola van anar manant-me llibres per a llegir i recorde que teníem com un diari on anotàvem els resums de les lectures que anàvem fent. També recorde que hi havia una biblioteca on cadascun de nosaltres portava els seus llibres favorits per a que tots puguerem gaudir d’ells. Allò m’agradava molt, però ara que ja soc major pense que aquesta forma no és la millor per a fomentar la lectura entre els xiquets, sinó que es deuria fer una bona animació lectora a les escoles per a que foren els propis xiquets els que s’interessaren i llegiren per plaer. 

Quan vaig canviar de Educació Primària a Educació Secundaria, deixaren de m’anarme llibres i recorde que ma mare em duia tots els caps de setmana a Fnac que és una tenda que hi ha a València on tenen molts llibres de tots els temes, i jo elegia un parell i normalment, m’agradaven molt. Ma mare intentava que llegirà de tots els gèneres però jo sempre elegia llibres romàntics. La meua saga favorita de l’adolescència es “Crepúsculo” 

Ara estic totalment enamorada dels llibres que escriu Elisabet Benavent, “La saga Valeria”, “Universo Martina”, “mi Isla”, etc. Crec que no és una literatura clàssica ni profunda però ara mateixa, com no tinc molt de temps, és el que m’agrada llegir.

Per a finalitzar, puc dir que ara m’agrada molt llegir i pense que és gràcies a la meua mare que sempre ha intentat apropar-me a la lectura i fer-me gaudir d’aquesta.

Carmen Pérez

La literatura per a nens constitueix un mitjà poderós per a la transmissió de la cultura, la integració de les àrees del saber: història, música, art, psicologia, sociologia, etc., l'enriquiment dels universos conceptuals i la formació en valors. A més, la literatura compleix un paper fonamental a l'escola i la llar com a eina que afavoreix un acostament als processos de lectura i escriptura.

La meua autobiografia literària comença quan ma mare tots els díes en banyar-me em donava un llibre xicotet que és podia mullar, recorde que jo ho intentava agafar per poder llegir-ho, però solament veia imatges, aleshores la meva mare m'ajudava a llegir-ho. També aquest mateix llibre m'ho cantava era el llibre anomenat: Lupi, el vaixell xicotet aquest llibre parlava la història de un vaixell que anava per tots els oceans coneixent nous amics que le ajudaran a tornar a la seua casa. Aquest llibre conté el valor educatiu de l'amistat i de les relacions socials. 

Quan ja començava a llegir algunes paraules els meus pares em van presentar el llibre dels hàbits de cada matí, es titulava Bon dia! Per poder aprendre el que havia de fer cada matí en despertar-me. També em recorde que tots els matís m'aixecava molt contenta, perquè tènia que fer el que els pollets feien en el meu llibre. A més, em recorde d'una colecció de llibres anomenat Érase una vez el cuerpo humano, aquesta colecció explicava en forma de dibuixos com circulava la sang, com netajar-se els dents, com es fa esport, aspectes sobre la antomia humana, com s´oxigenava la sang i moltes més coses, em va agradar molt ja que cada cel.lula, cada òrgan del cos estava representat per un personatge de dibuixos animats.

A l'edat de cinc anys, ja m'agradava agafar llibres d'una mica més major, i els meus pares m'ajudaven a llegir, recorde que em llegien molts llibres entre ells: Els porquets,Blancaneus... Però el que més recorde és un llibre del barrio sesamo titulat És un secret! Aquest llibre pertany a una edició de molts llibres pero jo vaig a escollir aquest ja que em recorda a la meua infança quan em envoltaba dels meus amics i jugaben,ens cuidaben... A més em feia molta gracia perquè el llibre conté molts personatges i els meus pares canviaven el to de veu de un personatge a un altre. Més endavant, entre set i nou anys vaig trobar un llibre anomenat Junie.B Jones i el monstruo bajo la cama amb aquest llibre vaig afrontar les meves pors,per això els meus pares van fer aquesta elecció, per llevar-me alguns de les meves pors que en aquest cas era el monstre sota el meu llit.

Però més endavant quan vaig créixer m'obligaven a llegir-me llibres, que ni tan sols m'agradaven, aleshores vaig perdre la il·lusió de llegir, és més em van frustrar les ganes, perquè ja no estava res motivada i creia que ja no m'agradava llegir.

A dia d'avui, aquest estiu vaig decidir comprar-me un llibre per ajudar el meu món interior, per tant em vaig comprar El mundo azul ama tu caos el teu caos de Albert Espinosa, i vaig descobrir que sí que m'agradava llegir, solament era que havia abandonat la literatura per una mala experiència. A més després d'est em vaig comprar el de Bon dia princesa de Blue jeans, i pense seguir comprant més llibres afins a mi.

Per tant, amb aquest repàs per la literatura em quede amb els bons moments al costat de la meva família quan estava il·lusionada,motivada i alegre per la lectura per poder descobrir el món que m'envoltava,però sobretot al fet que si busseges en els interessos dels nens,realitzes una elecció adequada a la seua edat i sobretot si contenen algun valor educatiu, podrem desenvolupar i fomentar els valors en ells d'una manera més significativa. 

Gemma Medina

Hola a tots, amb este escrit pretén contar-vos mi evolució com lectora al llarg del anys.

No recorde exactament quan vaig aprendre a llegir, supose que seria als cinc o sis anys, quan és normal que ens ensenyen en el col·legi. El que sí que record és que sempre em va agradar i que tenia un llibre molt gran amb 365 contes, un per dia del any, i sempre estava llegint-lo. Quan era xicoteta era molt imaginativa i el que més m'agradaven eren llibres en què els protagonistes visqueren aventures. M`agradava molt llegir a “kika superbruja” i fer els conjurs que ella feia, sempre volia un llibre de “Kika” per al meu aniversari. Un any, per reis la meua tia em va regalar quatre llibres de "las aventuras de los cinco" d'Enid Blyton, i crec que me'ls vaig llegir tots en menys d'un mes. M'agradava llegir-los i després jugar amb els meus cosins a què érem eixos xiquets i que vivíem moltes aventures.

Per un altre costat en el col·legi fèiem una carrera lectora, que consistia a veure quin xiquet de la classe es llegia més llibres durant el curs i feia un resum de cada llibre i als que quedaran primers la professora els regalava bolígrafs. Era una satisfacció eixir l'últim dia de classe amb el bolígraf pensant "he quedat dels primers" i no me costava cap esforç.

Quan vaig anar creixent i vaig passar a l'institut vaig deixar de llegir una bona temporada i simplement em llegia els llibres obligatoris que ens manaven, que ara mateix ni tan sols record, només un de la classe de llengua que anava sobre hòmes llop en què eixien diverses escenes sagnants i és una cosa que a mi no m'agrada, per això no ho vaig passar molt be mentres ho llegia, aquell llibre s´anomenava "Fenris el elfo", de Laura Gallego García.

Quan vaig passar a quart de l'ESO, un dia mentres estava a classe amb les meues amigues decidim que a la vesprada aniríem a veure la pel·lícula de "Crepúsculo", perquè estàvem sentint parlar molt sobre ella. Eixa mateixa vesprada, quan acabem de vore-la vam anar a la impremta totes a comprar-nos el primer llibre. I així va ser com vaig començar a llegir novament. Totes ens enganxarem a eixa història i passàvem tot el dia llegint i comentant els llibres entre nosaltres. Intentàvem inclús, portar el mateix ritme de lectura perquè cap es perdera. Ens col·locàvem en les últimes taules de l'aula per a poder llegir durant les classes i quan eixien les pel·lícules, anàvem juntes a veure-les al cine.

Des de llavors, els llibres que mes m'agraden son els romàntics. Un dels autors que mes m'agraden d'aquest gènere es l'italià Federico Moccia que ha escrit llibres com “a tres metros sobre el cielo”, “tengo ganas de ti”, “perdona si te

llamo amor”, “perdona pero quiero casarme contigo” o “esta noche dime que me quieres” o l´autor Blue Jeans amb alguns llibres com “el club de los incomprendidos” o “canciones para Paula”.

Llegir m'evadix de la realitat i em permet oblidar els meus problemes durant un temps o simplement m'ajuda a matar l'avorriment, en qualsevol cas la solució és agafar un llibre que m'agrade i començar-ho, perquè una vegada ho començe m'és impossible deixar-ho.

Maite Landete

Com veieu, cada una ha viscut experiències diferents, però totes amb la mateixa finalitat, llegir contes que al cap i a la fi amb el pas dels anys, ens recorden els sentiments que teníem cap a ells.

Esperem que vos haja agradat!