Ressenya Les aventures de Pinotxo

Hola amics, avui us escric per desvetllar-vos la història original de pinotxo, si la voleu saber no perdau detall del que us vaig a explicar.

Títol: Les aventures de Pinotxo

Autor: Les aventures de Pinotxo

Edició obra original: 1883

Traducció: Navarro Pastor, Santiago

Publicació: Alacant, Aguaclara, 1995

Col-lecció: l’Almàssera

Aquest llibre narra les aventures d’un personatge anomenat Pinotxo, aquest era una titella de fusta que reflectia a un xiquet més aviat maldestre, impertinent i sobretot tenia males conductes. Però a la mesura que avança el conte aquest va aprenent sobre les males experiències que li ocorren en el llarg de la història, per tant al evolucionar com a persona es convertix de titella a un ser humà. Les aventures de Pinotxo és un dels nombrosos contes que existeixen i posteriorment s'han adaptat per al públic infantil, i que contenen una moral per fer reflexionar. A més, la primera publicació de Les aventures de Pinotxo va ser entre 1881 i 1883 a Italia, l'adaptació per als infants d'aquesta novel·la en 1940 per Walt Disney va fer que es deixés un poc de banda la història real i moltes persones tan sols conegueren l'adaptació, on algunes parts dels llibres foren eliminades. Per això vaig a deixar redactada les diferències entre la història adaptada i la real.

La història original va començar quan un bon dia va aparèixer a la fàbrica Cirera, aleshores va veure un tros de fusta i aquest es va alegrar perquè li vaig servir per a fer una pota de tauleta, però el tros de fusta va dir-li: ‘No em pegues molt fort’, Cirera es va espantar i se’l va regalar a el seu amic Gepetto, perquè Gepetto volia fer una titella de fusta, una titella meravellosa que sàpiga ballar, fer esgrima i salts mortals.

Un dels personatges més importants en Pinotxo va ser pepito Grill, que en la història de Collodi l’anomena tan sols ‘grill’. Aleshores, grill va fer que Pinotxo perda la paciència per les preguntes que li feia, Grill li va dir que li donava llàstima perquè era una titella amb cap de fusta i Pinotxo furiós va agafar un martell de fusta del tauler i li va pegar al cap i el deixà pegat a la paret.

Altra cosa que m’ha cridat l’atenció es que pinotxo va estar a la càrcel, perquè Pinotxo va anar al Jutge per a denunciar als maladrins que li havien robat les quatre monedes d’or, i el jutge va demanar als gendarmes que el ficaran a Pinotxo a la presò i va haver de romandre 4 mesos. Però a la fi el jove emperador de la ciutat d’Altrapaximplets va ordenar que sortissin tots els maladrinds a la presò, per això va quedar lliure. També una altra cosa es que va fer de gos guardià a un galliner per a un llaurador, però aquest el posa en llibertat com a recompensa per descobrir a uns lladres al galliner i el llaurador li va llevar el collar del gos a Pinotxo.

Una de les coses també d’aquest llibre, es que Pinotxo es convertix en un ruc, perquè es veu que li despunten un par d’orelles. En canvi, el que no es veu en la pel·lícula es que va ser comprat per 20 monedes per a que el comprador li ofegara tirant-li a la mar per a després llevar-li la pell, però al tirar de la corda en compte d’un ruc es va trobar amb una titella viva.

Per acabar, altra cosa que no es conta en la pel·lícula es que a la fi ix Pinotxo com un xiquet mirant a Pinotxo de fusta recolzat en un seient.

Vull ressaltar els aspectes morals de les aventures de Pinotxo, els valors que es treballen són la honestedat, la sinceritat i la bondat, el fer cas dels consells de la gent del nostre voltant que ens estima; al llarg de la història podem observar amb la titella que per fer cas omís a tot açò sofreix greus conseqüències. Un altre aspecte que cal destacar que veig molt important es la figura de Pinotxo, ja que va madurant i amb això va aprenent dels errors, encara que al principi quan li passa alguna cosa greu es penedeix però més tard l’oblida, però a la fi aprèn a actuar de manera correcta i comença a garantir el seu futur amb el del seu pare treballant.

Pel que fa a l’obra original no em pareix  molt adequat per a treballar-la amb els xiquets menuts, a no ser que la treballem però eliminant escenes que no pugin entendre els més menuts. Considere més apropiat que de menuts llegeixen les lectures adaptades.