La literatura infantil en valencià i en català

Bon dia xics! Fa uns dies que no us escric, però hui es el dia! Us vaig a parlar de la història i panorama que es presenta en la literatura infantil, tant en valencià com en català. En primer lloc, explicaré que es la literatura per a poder entendre el dit concepte. A continuació, la situació actual en l’àmbit que es tracta. Seguidament , posaré alguns exemples de les obres més rellevants en el nostre idioma, acompanyades d’imatges. Finalment, exposaré una conclusió, aportant el més important per a l’educació.

Des del  paradigma  de la didàctica de la llengua i literatura, segons  (López, 2011)  afirma que una de les definicions que  ha gaudit de gran acceptació en el nostre àmbit és la de Jordi Rubió (1925) (Borda, 2003; Díaz-Plaja & Prats, 1998; Rovira, 1984; 1988) ja que parla d’aquella branca de la literatura d’imaginació que millor s’adapta a la capacitat de comprensió de la infància i al món que de veritat li interessa.

Segons ( Fluixà, 2011) Es tracta d’un fenomen relacionat amb l’ensenyament de la llengua autòctona donades les dificultats viscudes per l’evolució històrica de la llengua dels valencians conegudes pel lector, que no es dóna pràcticament fins a la segona dècada del segle XX, encara que no es planteja seriosament fins als anys trenta, amb la Segona República Espanyola, i que, pels fets històrics posteriors, no es generalitza fins als anys huitanta del segle passat amb l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Per tant, parlar de literatura per a infants i per a joves en valencià és parlar d’una literatura no sols recent, sinó molt recent. I, a pesar d’això, a hores d’ara, ens estem referint a un conjunt d’obres i d’autors que ha crescut de manera considerable sobretot en els últims vint anys i que ha donat mostres d’una qualitat mitjana notable, amb obres dignes de destacar i amb escriptors de referència.

En el cas de la literatura en valencià , probablement, segons (Fluixà, 2011) el primer llibre que es publicà al País Valencià per a xiquets en el nostre idioma, va ser Breu instrucció de la doctrina cristiana, de l’any 1922, editat per la Biblioteca Infantil de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana. Mentre que segons Teresa Rovira, de l’any 1924 i 1928 són dos contes de Jesús Ernest Martínez Ferrando, Caterina i sa madrastra i Una nit de meravella publicats a Barcelona. L’any 1926, es publicà segons Lanuza , una obra de Vicent Pla i Mompó, Cuentos per als meus chiquets, subtitulada curiosament «ensays de novela infantil» i l’any 1928 el conte No han passat els Reis de Maximilià Thous i Llorens. Com es pot observar , són molts autors els que han escrit llibres en valencià, però uns dels més importants són els contes populars recreats per Enric Valor, les seues famoses Rondalles valencianes dels autors Josep Mascarell i Gosp, autor de Joaquim i els seus amics (1953), o Leopold Martínez Vidal, autor d’Els somnis de Jordiet (1955), entre altres narracions.

Esta clar que al llarg de tots els nostres anys, en aquest àmbit han sigut molts que han creat llibres dirigits a un públic per a infants. Però també, la situació d’abans no era la mateixa que ara, ja que fa uns anys per qüestions econòmiques i politiques , havia un cert temps que no podíem crear més. Hui en dia això ja no passa , perquè hi ha moltes formes de transmetre la literatura al més xiquets i ara, pel contrari  son les editorials les encarregades de publicar obres infantils, com per exemple en la nostra ciutat, Bromera amb el seu exemplar de l’autor Enric Gomà, que es titola 3 contes d’aniversari. Com també, es troba l’editorial Tàndem amb la seua obra de Fina Masgrau (2011) anomenada La rata Marieta, en aquest cas no es solament un llibre, si no un estoig que gaudeix de cinc llibres relacionats amb la rata Marieta. Pel contrari, en català han tardat més a traure editorials i no hi ha tantes com en la nostra comunitat valenciana.També, hi ha una gran diferència dels inicis de la literatura a ara, perquè abans només els autors eren els encarregats d’escriure les seues pròpies obres, mentre que ara la majoria són editorials d’encarregar-se d’això. A més, hi ha més tipus com per exemple, els interactius perquè els xiquets puguen actuar a través d’ells. Les il·lustracions són en color, que per a mi considera que és un aspecte molt important perquè d’aquesta manera, causa més atenció al lector.

En l’àmbit de l’ensenyança, segons (Ramírez, 2011) té una gran utilitat didàctica, ja que la literatura és l’educació bàsica integral, per això és molt important que es transmeten d’una forma més lúdica com per exemple a través de l’ utilització de les noves tecnologies, d’esta manera podran interactuar , com també portar-los al teatre, en este cas, crec que per a ells és una forma molt divertida perquè a través del cant i del joc també s’aprèn, com amb les fabules i endevinalles.

Finalment, des del punt de vista com a futura mestra d’educació infantil, el material que empraria per a la literatura seria a banda dels contes, cançons, música, disfresses i les Tic per afavorir tant la tradició oral com l’escrita perquè els xiquets entenguin el que estan llegint. En cara que el més important de tot, és que esta tot en el nostre idioma, el valencià, per a familiaritzar-lo des del primer moment.

 Fins prompte!