Una figura retòrica és
una técnica retòrica pleestablerta que un escriptor aplica a una o més d’una
paraula d’un text perque aquest guanye en densitat literaria. És un ús
determinat de la llengua per aconseguir un efecte en el lector o guiar la seua
interpretació del text. Es solen acompanyar de particularitats fonètiques,
gramaticals o d'altres nivells que n'accentuen l'expressivitat.
Els recursos literaris es
poden classificar segons l'operació retòrica que es realitze amb les paraules.
Les quatre operacions fonamentals que governen la formació de tots els recursos
literaris són addició, anomenada també repetició, expansió o superabundancia,
omissió o sostracció o falta, transposició o transferencia i permutació també
anomenada canvi, intercanvi, substitució o transmutació.
Una altra manera de
classificar-los és segons el recurs afecte a la forma (recursos de dicció) o al
significat de les paraules (recursos de pensament). Si es vol afinar, es poden
dividir segons el nivell d'anàlisi de la lingüística afectat, i així es parla
de recursos fònics, recursos morfosintàctics i recursos semàntics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada