Gènere dramàtic

El gènere dramàtic inclou les obres en què es representa l'acció duta a terme per un o més personatges. La paraula serveix també per a designar un dels subgèneres dramàtics majors. Per esta raó se l'anomena teatre, terme més habitual. En la narrativa estan presents la veu de l'autor, que narra en tercera persona, i la dels personatges. En la lírica, se sol escoltar únicament la veu de l'autor. En el teatre, al contrari, l'autor desapareix i l'única veu present és la dels personatges.

Hegel, el filòsof alemany, va desenrotllar un sistema en què la lírica (tesi) és el pol oposat de la narrativa i el teatre que constituïx la unió d'ambdós. Entre la narrativa i el teatre hi ha una semblança important; ambdós gèneres desenrotllen una acció duta a terme per uns personatges en un lloc i un temps determinats. L'acció és la successió d'esdeveniments o fets que es narren, la qual cosa cridem argument o trama de l'obra. La perceptiva clàssica prefereix el terme faula. Els personatges són els sers ideats per l'escriptor que realitzen l'acció.

El vers és la forma d'expressió artificial que sotmet al llenguatge a un ritme regular. També, a cada paraula que descriuen a un determinat ritme. Les obres literàries escrites en vers es denominen poemes. La forma oposada al vers és la prosa, que coincideix amb el mode natural de parlar en que no presenta un ritme regular.

Per a finalitzar dins d’aquest gènere inclou la tragèdia, comédia, mim i pantomima i la tragicomèdia, formes dramàtiques en què es transmet als xiquets.