Literatura infantil i juvenil

Es interessant per a començar, comparar diferents definicions de diversos autors:

“La Literatura Infantil són els llibres que apareixen a les llistes d’edició de llibres per a xiquets” (Towsend, 1971)

“Què és allò que el sentit comú denomina Literatura Infantil en la nostra època? Les col·lecciones de tapes dures i colors que ofereixen un cert tipus de plaer fet de curiositat i atenció” (Marc Soriano, 1975)

“Es tracta d’afavorir l’accés a aquella literatura capaç de comunicar als nins l’emoció i el goig de llegir, capaç d’abocar-los pels camins de la imaginació creadora, pels camins ¿per què no? del joc de llegir, amb la convicció certa –com observa Rodari- que en la conquesta de la paraula escrita hom pot veure-hi implícit un dels camins –dels pocs camins- d’alliberament i de coneixença.” (Janer Manila, 1979)

“És un acte de comunicació, de caràcter estètic, entre un receptor xiquet i un emissor adult que té com objectiu la sensibilització del primer i com mitjà la   capacitat creadora i lúdica del llenguatge i ha de respondre a les exigències i necessitats dels lectors” (Perriconi, 1983)

“En la literatura infantil se integran todas las manifestaciones y actividades que tienen como base la palabra como finalidad artística o lúdica que interesen al niño” (Cervera, 1984)

“La literatura infantil és l’obra estètica destinada a un públic infantil” (Bortolussi, 1985)

“Aquella branca de la literatura d’imaginació que millor s’adapta a la capacitat de comprensió de la infantesa i al món que de veritat els interessa” (Rubió cit. per Rovira, 1988: 421)

“La LIJ es, ante todo y sobre todo, literatura, sin adjetivos de ningún tipo; si se le añade “infantil” o “juvenil” es por la necesidad de delimitar una época concreta de la vida del hombre que, en literatura, está marcada por las capacidades de los destinatarios lectores y, en menor medida, por gustos e intereses lectores muy concretos, así como por las posibilidades de recepción literaria. Pero la LIJ no es, ni puede ser, solamente la que es escrita deliberadamente para niños; es también aquella que, sin tener a los niños como destinatarios únicos o principales, ellos la han hecho suya con el paso del tiempo.” (Pedro Cerrillo, 2007)

Una vegada tenim una idea de què es la literatura infantil i juvenil anem a explicar important informació sobre ella, com pot ser l’aparició d’aquesta. 

L’aparició va ser a partir del segle XVIII, gracies a fets com la gran extensió de l’alfabetització i el canvi de la visualització de la etapa d’infantil. La gran venda infantil va fer que començaren a editar-se llibres, no solament com a ferramenta educativa, sinó destinats a l’oci i l’entreteniment.

Pel que fa a Espanya la literatura infantil i juvenil va aparèixer amb anys de retard, ja en el segle XX. 

La literatura infantil i juvenil es caracteritza per que son textos relativament curts, potencien una actitud activa mitjançant diàleg i acció, solen tindre final feliç i una trama previsible entre moltes característiques. 

En els xiquets potencien la creativitat, la imaginació, la interacció a l’entorn, el desenvolupament d’habilitats comunicatives, jugar amb les paraules, gaudir de la lectura, desenvolupa la competència lectora i les conductes morals. Contribueix a formar lectors dins dels centres escolars, permetent així que els alumnes assenten un hàbit lector.

Per finalitzar, cal dir que es diferencien diferents gèneres: narratiu, líric, dramàtic, còmic, àlbum il·lustrat i literatura multimèdia.