Literatura (i fet literari)

(Vicent Gorgues. 2009)

La literatura és una manifestació artística basada en l’ús del llenguatge amb una finalitat estètica o d’entreteniment. Etimol gicament, aquesta paraula prové del terme llatí litteratura, que significa art d’escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit. Tanmateix, el significat d’aquesta també comprén el sentit de conjunt d’obres literàries d’un poble, com la literatura catalana, d’una època, d’un gènere, etc.

En general, la literatura es pot definir com un aspecte propi de la comunicació verbal, ja siga oral o escrita, que empra tots els recursos d’una llengua per a incrementar els efectes en el destinatari. Segons Raúl Héctor Castagnino, un escriptor i crític argentí, la literatura fa referència a diversos conceptes. S’entén com el conjunt d’obres d’una nació, d’una època o d’una corrent, o com una reflexió sobre l’obra literària, o bé com el resultat dels coneixements adquirits mitjançant l’estudi de produccions literàries.

Així, generalment, es pot entendre com a literatura qualsevol tipus de text. És per aix que cal fer la definició d’un concepte fundamental, gràcies al qual podem classificar les distintes obres literàries: el gènere literari. Aquest fa referència a cadascuna de les manifestacions de les obres literàries segons una classificació basada en l’estructura i el contingut del text. Encara que els gèneres literaris hagen anat canviant al llarg de l’hist ria i en les diverses zones culturals, n’existeixen tres bàsics: la poesia, la prosa i el teatre. Per tant, es pot dir que depenent de les convencions de l’època es pot considerar literària qualsevol manera d’escriure, per hem de tindre en compte l’existència d’una série de tècquines que marquen la literarietat d’un text. Així per exemple, l’ús de recursos literaris com la metàfora, o la introducció de símbols, jocs de paraules, o fer ús d’un to ir nic són senyals que ajuden al lector a identificar un text com a literari, a més que són recursos que ajuden a reflexar la bellesa en paraules o commoure els destinataris.

Per altra banda, la literatura va sorgir amb la transmissió oral de relats i poemes relacionats amb la mitologia, aixi com amb la recreació dels esdeveniments més importants per a entretindre a l’audiència. Per a donar major sensació de realisme, aquestes hist ries s’explicaven amb ajuda de dibuixos, música o coreografíes. És important destacar que l’origen de l’escriptura no va anar acompanyat del naixement de la literatura, ja que aquestes primeres manifestacions eren de caràcter oral.

Gràcies a la història de la literatura podem observar com ha evolucionat i conéixer les diferents etapes d’aquesta. Alguns períodes de la literatura són: la literatura clàssica, la medieval, la renaixentista, la barroca, la neoclàssica, la romàntica, la realista, la modernista, l’avantguardista i la literatura del segle XX. Al llarg d’aquestes etapes la literatura canvia, la producció d’obres literàriesles varia, a la vegada que les seues característiques són molt diferents depenent l’època on te situes i l’autor tractat.

A més a més, podem parlar de literatura catalana. Aquesta és, en concret, la literatura escrita en català, sense tindre en compte el lloc o l’origen de l’autor. Podem trobar que aquesta es divideix en tres grans períodes característics: l’esplendor medieval, la Decadència i la literatura contemporània. Durant el segle IX s’observen les primeres paraules i construccions catalanes en documents quotidians. Més tard, en la primera etapa, l’esplendor medieval, es caracteritza per ser l’època daurada dels trobadors. A finals del segle XII la literatura es veu marcada pel feudalisme i sorgeix la primera lírica culta expressada en llengua vulgar: la lírica dels trobadors. Per altra banda, durant la Decadència, va minvar l’ús del català com a llengua culta per qüestions polítiques i degut a l’esplendor del Segle d’Or espanyol en castellà. Per últim, en la literatura contemporània trobem que el català i el castellà conviuen com a dos llengues de cultura