dilluns, 14 de novembre del 2016

Pla Lector

Hola amics, aquesta paraula és la que més m’agrada, atents és molt important per als xiquets:

Un Pla de foment de la lectura és un programa que conté una sèrie d'actuacions amb la finalitat de afavorir l'interès per la lectura entre els nens i nenes. Part, a més, de la consideració de la lectura com a instrument fonamental per a l'aprenentatge en totes les àrees de l'ensenyament, i també com a font d'entreteniment.
Per què un Pla de foment de la lectura?
Fomentar la lectura és un dels objectius principals de la comunitat educativa. Si hi ha una idea que ningú posa en dubte és que la competència lectora és la base per aconseguir la resta dels coneixements, ja que sense l'adquisició d'aquesta habilitat es dificulta enormement el coneixement personal cívic i cultural necessari per desembolicar-se en la societat amb autonomia conscient i llibertat plena.


Un pla lector infantil deu respondre a aquests objectius:
• Introduir a l'alumne/a a el món de la lectura
• Fomentar el gust per la lectura i els llibres
• Conèixer diferents tipus de gèneres literaris (poesia, comics, narrativa…)
• Adquirir normes de funcionament de la Biblioteca d'Aula
• Saber cuidar i respectar els llibres
• Potenciar les responsabilitats personals
• Fomentar l'expressió oral
• Treballar la comprensió oral
• Ser capaces de representar gràficament la comprensió de la lectura



Gènere líric

Tres son els grans grups en els que podríem incloure’ls una obra literària: el líric, la narrativa y la dramàtica. En aquest text ens centrarem en el líric. En ell, el poeta expressa les seues emocions y sentiments. La noció de líric està vinculada a la lira, un instrument de corda que s’utilitzava per a acompanyar els recitals d’aquest tipus de poesia. Les obres líriques son subjectives, estan escrites en primera persona y reflexa les vivències y creences íntimes del autor.

El gènere líric esta compost per el parlant líric (qui expressa els seus sentiments), el objecte líric (el Ente o la situació que desperta els sentiments del poeta, expressats mediant el parlant líric), el motiu líric (el tema de l’obra) y la actitud lírica (la forma en la que el parlant expressa els seus sentiments: pot ser una actitud enunciativa, apel·lativa o carmínica).

Aquest gènere presenta al llarg de la historia diferents formes: 
 L’oda: poema de certa extensió de tó elevat.
  • La elegía: poemes que expressen sentiments de dolor davant determinades desgracies individuals o col·lectives.
  • La cançó: composició lírica de extensió variable, habitualment de tema amorós, destinada en principi a ser cantada.
  • L’ègloga: obra on els protagonistes son idealitzats, pastores  que expressen els seus sentiments amorós en mig  d’una naturalesa idíl·lica.

Altres gèneres lírics poden ser el romances lírics, el sonet y la anacreòntica.

Literatura infantil i juvenil

Es interessant per a començar, comparar diferents definicions de diversos autors:
“La Literatura Infantil són els llibres que apareixen a les llistes d’edició de llibres per a xiquets” (Towsend, 1971)

“Què és allò que el sentit comú denomina Literatura Infantil en la nostra època? Les col·lecciones de tapes dures i colors que ofereixen un cert tipus de plaer fet de curiositat i atenció” (Marc Soriano, 1975)

“Es tracta d’afavorir l’accés a aquella literatura capaç de comunicar als nins l’emoció i el goig de llegir, capaç d’abocar-los pels camins de la imaginació creadora, pels camins ¿per què no? del joc de llegir, amb la convicció certa –com observa Rodari- que en la conquesta de la paraula escrita hom pot veure-hi implícit un dels camins –dels pocs camins- d’alliberament i de coneixença.” (Janer Manila, 1979)

“És un acte de comunicació, de caràcter estètic, entre un receptor xiquet i un emissor adult que té com objectiu la sensibilització del primer i com mitjà la   capacitat creadora i lúdica del llenguatge i ha de respondre a les exigències i necessitats dels lectors” (Perriconi, 1983)

“En la literatura infantil se integran todas las manifestaciones y actividades que tienen como base la palabra como finalidad artística o lúdica que interesen al niño” (Cervera, 1984)

“La literatura infantil és l’obra estètica destinada a un públic infantil” (Bortolussi, 1985)

“Aquella branca de la literatura d’imaginació que millor s’adapta a la capacitat de comprensió de la infantesa i al món que de veritat els interessa” (Rubió cit. per Rovira, 1988: 421)

“La LIJ es, ante todo y sobre todo, literatura, sin adjetivos de ningún tipo; si se le añade “infantil” o “juvenil” es por la necesidad de delimitar una época concreta de la vida del hombre que, en literatura, está marcada por las capacidades de los destinatarios lectores y, en menor medida, por gustos e intereses lectores muy concretos, así como por las posibilidades de recepción literaria. Pero la LIJ no es, ni puede ser, solamente la que es escrita deliberadamente para niños; es también aquella que, sin tener a los niños como destinatarios únicos o principales, ellos la han hecho suya con el paso del tiempo.” (Pedro Cerrillo, 2007)

Una vegada tenim una idea de què es la literatura infantil i juvenil anem a explicar important informació sobre ella, com pot ser l’aparició d’aquesta. 
L’aparició va ser a partir del segle XVIII, gracies a fets com la gran extensió de l’alfabetització i el canvi de la visualització de la etapa d’infantil. La gran venda infantil va fer que començaren a editar-se llibres, no solament com a ferramenta educativa, sinó destinats a l’oci i l’entreteniment.

Pel que fa a Espanya la literatura infantil i juvenil va aparèixer amb anys de retard, ja en el segle XX. 

La literatura infantil i juvenil es caracteritza per que son textos relativament curts, potencien una actitud activa mitjançant diàleg i acció, solen tindre final feliç i una trama previsible entre moltes característiques. 

En els xiquets potencien la creativitat, la imaginació, la interacció a l’entorn, el desenvolupament d’habilitats comunicatives, jugar amb les paraules, gaudir de la lectura, desenvolupa la competència lectora i les conductes morals. Contribueix a formar lectors dins dels centres escolars, permetent així que els alumnes assenten un hàbit lector.

Per finalitzar, cal dir que es diferencien diferents gèneres: narratiu, líric, dramàtic, còmic, àlbum il·lustrat i literatura multimèdia.

El conte


La paraula conte prové del termini llatí compŭtu, que significa “conta”. El concepte fa referència a una narració breu de fets imaginaris. La seua especificitat no pot ser ficada amb exactitud, per el que la diferencia entre conte extens y una novel·la curta es difícil de determinar. Un conte presenta un grup reduït de personatges i un argument no massa complex, ja que entre les seues característiques apareixen la economia de recursos narratius. Es possible distingir entre dos grans tipus de contes: el conte popular i el conte literari.

L'intertex lector

L'intertext lector es reconeix pels seus efectes. En conseqüència pot afirmar-se que la funció de l'intertext lector és la de dinamitzar i contextualitzar les aportacions de la competència literària i de l'experiència lectora. Sense la dinamització dels distints sabers no resulten possibles els reconeixements ni les associacions, que en una situació de lectura i davant d'un text concret és capaç de desenrotllar el lector.

L'intertext lector és el mecanisme que, selectivament, activa els sabers i les estratègies que permeten reconèixer els trets i els recursos, els usos lingüistic-culturals i els convencionalismes d'expressió estètica i de caracterització literària del discurs. L'activació de l'intertext lector té com a objecte que el lector establisca associacions de diversos tipus durant la recepció literària.


Els distints elements que componen l'intertext lector s'activen en la cooperació entre emisor/receptor i en l'apreciació de les correspondències que apareixen recreades entre textos diversos, al mateix temps que permeten la possibilitat d'observar, de constatar i d'identificar la presència de les relacions, al·lusions, semblances, contrastos, influències, etc, entre el text que s'està llegint i altres textos ja llegits. En última instància, l'intertext lector possibilita la identificació de les referències compartides entre autor/text/lector.

La competència lectora

La competència lectora és la capacitat de comprendre, utilitzar i analitzar textos escrits per a assolir els objectius del lector, desenrotllar els seus coneixements i possibilitats i participar en la societat. Part de la base que la competència lectora comporta comprendre informacions escrites, utilitzar-les i reflexionar sobre elles per a complir una gran varietat de fins. 

La definició té, perquè, en compte el paper actiu i interactiu del lector que adquirix informació a partir de textos escrits.

divendres, 11 de novembre del 2016

Àlbum il.lustrat

Segons Dolors Olivé (2011) L’aportació pròpia de l’àlbum il·lustrat, és el tipus de relació que s’estableix entre el text i les il·lustracions que conté. Aquesta duplicitat de codis i el valor estètic i artístic del seu format, incrementen la motivació del nen per a saber sobre què és, el que el llibre li explica i com ho fa. Amb l’ajuda de l’adult, el jove lector pot aprendre a fer  una lectura més crítica amb la qual pot desenvolupar la gestió de les seves emocions, al mateix temps que incrementa el desenvolupament lector.