Conclusions

Hola xics! sentim dir-vos que hui és l'últim dia que publiquem una entrada en el nostre súper blog, així que per a despedir-nos hem realitzat un vídeo per a vosaltres, voleu saber en que consistix? perquè vos hem llançat unes preguntes per a veure si sabeu contestar-les, així que vos recomanem que pareu el vídeo, penseu i li torneu a donar al play per a veure si heu encertat.

Esperem que vos haja servit d'utilitat

Fins sempre!

Poemania

Hola amics! 

 

Espere que us hagi agradat totes les meves publicacions i hagin servit d'ajuda per orientar en la formació literària als nens en la seva iniciació lectora

Recurs per a l'educació literària infantil

GLIFING

Bona tarda amics, volia dir amb aquesta entrada que és l’última que vaig a realitzar escrita, espere que us agradi, perquè vuic dónar-vos alguna pista més sobre cóm es pot formar a els nens per a la iniciació lectora i per tant per als futurs lectors, us deixe un recurs tant per als pares com per al profesors per a poder ficarla en pràctica.

És un mètode innovador desenvolupat per especialistes amb el qual s'entrena de manera sistemàtica i lúdica, les habilitats dels nens i nenes amb dificultats de lectura, a l'escola i a casa.

En suma, no solament podrem millorar l'habilitat lectora perquè puguin llegir de forma correcta i fluida, amb la finalitat d'augmentar el seu rendiment i permetre'ls que puguin aprofitar tota la seva capacitat intel·lectual. Sinó que a més,amb aquest programa, podem prevenir els efectes negatius de les dificultats de lectura, a part de detectar precoçment la dificultat lectura i sobretot intervenir eficaçment per ajudar als nens amb dificultats lectores.

D'una banda la forma amb la qual es treballa és amb un ordinador,fent de la lectura un joc,treballant amb Glifing entre 10 i 15 minuts al dia, 4 dies a la setmana. Amb tot això, pretenem millorar l'actitud cap a la lectura i l'autoestima. D'altra banda, descendeix el nombre d'errors de manera significativa alhora que va augmentant la velocitat de lectura. Per tant, cal destacar la manera que es treballarà glifing per a la iniciació lector que és amb un entrenament del com es dividirà en Prèvies de lectura, Iniciació a la lectura i Reforç de la lectura.

El següent punt va a tractar de dir com és va treballar amb aquest programa la lectura començant pels més menuts fins als més majors. Per això abans deixant de banda la teoria ens disposem a dir la pràctica. En primer lloc, glifing és basa en les TIC ens permet poder tenir un programa que treballa la lectura,aquest programa es basa en activitats lúdiques i proporciona molts jocs que permet treballar de forma intensiva la iniciació en la lectura. En segon lloc, abans de la lectura tot açò pensat per als de Educació Infantil, és treballen d els funcions executives, la consciència fonològica i el vocabulari. A més amb açò fomentem la memòria del treball, autocontrol,atenció i decodificació. A continuació, parlarem de la Iniciació de lectura i reforç de la lectura aquestes pensades per a 1er de primària a on és treballa la decodificació a través de lectures sistemàtiques i reforçades de no paraules de creixent complexitat silàbica. Per últim, el reforç pensades per a 2on de primària per a repassar la automatizaciò de la decodificació grafema-fonema. És pot exemplificar diet que amb açó fomenta la comprensió, memòria de treball fonològic,articulació,etc.

Per caràcter general en educació, la RTI (Resposta a la Intervenció – Reevaluació)

és un mètode d'intervenció acadèmica que s'utilitza per proporcionar assistència sistemàtica als nens que mostren dificultats d'aprenentatge. Per concretar, RTI busca prevenir el fracàs escolar a través de la intervenció precoç, mitjançant la mesura freqüent dels progressos, i mitjançant les intervencions concretes i més intensives per als nens que segueixen tenint dificultats.

Per concloure, RTI és un enfocament de múltiples nivells per ajudar als alumnes amb necessitats particulars que s'ajusta i es modifica segons sigui necessari. Es fa a partir dels registres i les avaluacions, i per tant en reevaluacions continuades.

Ressenya Les aventures de Pinotxo

Hola amics, avui us escric per desvetllar-vos la història original de pinotxo, si la voleu saber no perdau detall del que us vaig a explicar.

Títol: Les aventures de Pinotxo

Autor: Les aventures de Pinotxo

Edició obra original: 1883

Traducció: Navarro Pastor, Santiago

Publicació: Alacant, Aguaclara, 1995

Col-lecció: l’Almàssera

Aquest llibre narra les aventures d’un personatge anomenat Pinotxo, aquest era una titella de fusta que reflectia a un xiquet més aviat maldestre, impertinent i sobretot tenia males conductes. Però a la mesura que avança el conte aquest va aprenent sobre les males experiències que li ocorren en el llarg de la història, per tant al evolucionar com a persona es convertix de titella a un ser humà. Les aventures de Pinotxo és un dels nombrosos contes que existeixen i posteriorment s'han adaptat per al públic infantil, i que contenen una moral per fer reflexionar. A més, la primera publicació de Les aventures de Pinotxo va ser entre 1881 i 1883 a Italia, l'adaptació per als infants d'aquesta novel·la en 1940 per Walt Disney va fer que es deixés un poc de banda la història real i moltes persones tan sols conegueren l'adaptació, on algunes parts dels llibres foren eliminades. Per això vaig a deixar redactada les diferències entre la història adaptada i la real.

La història original va començar quan un bon dia va aparèixer a la fàbrica Cirera, aleshores va veure un tros de fusta i aquest es va alegrar perquè li vaig servir per a fer una pota de tauleta, però el tros de fusta va dir-li: ‘No em pegues molt fort’, Cirera es va espantar i se’l va regalar a el seu amic Gepetto, perquè Gepetto volia fer una titella de fusta, una titella meravellosa que sàpiga ballar, fer esgrima i salts mortals.

Un dels personatges més importants en Pinotxo va ser pepito Grill, que en la història de Collodi l’anomena tan sols ‘grill’. Aleshores, grill va fer que Pinotxo perda la paciència per les preguntes que li feia, Grill li va dir que li donava llàstima perquè era una titella amb cap de fusta i Pinotxo furiós va agafar un martell de fusta del tauler i li va pegar al cap i el deixà pegat a la paret.

Altra cosa que m’ha cridat l’atenció es que pinotxo va estar a la càrcel, perquè Pinotxo va anar al Jutge per a denunciar als maladrins que li havien robat les quatre monedes d’or, i el jutge va demanar als gendarmes que el ficaran a Pinotxo a la presò i va haver de romandre 4 mesos. Però a la fi el jove emperador de la ciutat d’Altrapaximplets va ordenar que sortissin tots els maladrinds a la presò, per això va quedar lliure. També una altra cosa es que va fer de gos guardià a un galliner per a un llaurador, però aquest el posa en llibertat com a recompensa per descobrir a uns lladres al galliner i el llaurador li va llevar el collar del gos a Pinotxo.

Una de les coses també d’aquest llibre, es que Pinotxo es convertix en un ruc, perquè es veu que li despunten un par d’orelles. En canvi, el que no es veu en la pel·lícula es que va ser comprat per 20 monedes per a que el comprador li ofegara tirant-li a la mar per a després llevar-li la pell, però al tirar de la corda en compte d’un ruc es va trobar amb una titella viva.

Per acabar, altra cosa que no es conta en la pel·lícula es que a la fi ix Pinotxo com un xiquet mirant a Pinotxo de fusta recolzat en un seient.

Vull ressaltar els aspectes morals de les aventures de Pinotxo, els valors que es treballen són la honestedat, la sinceritat i la bondat, el fer cas dels consells de la gent del nostre voltant que ens estima; al llarg de la història podem observar amb la titella que per fer cas omís a tot açò sofreix greus conseqüències. Un altre aspecte que cal destacar que veig molt important es la figura de Pinotxo, ja que va madurant i amb això va aprenent dels errors, encara que al principi quan li passa alguna cosa greu es penedeix però més tard l’oblida, però a la fi aprèn a actuar de manera correcta i comença a garantir el seu futur amb el del seu pare treballant.

Pel que fa a l’obra original no em pareix  molt adequat per a treballar-la amb els xiquets menuts, a no ser que la treballem però eliminant escenes que no pugin entendre els més menuts. Considere més apropiat que de menuts llegeixen les lectures adaptades.

LA BIBLIOTECA

Entenent la biblioteca com un instrument que facilita la realització personal de cada individu, seria absurd intentar ensenyar a llegir, a estudiar textos, a comentar-los... sense oferir la possibilitat d'acostar-se a fullejar els llibres d'una biblioteca des que el xiquet comença a assistir a l'escola. D'ací el plantejar com a necessitat i no com a complemente o accessori a l'educació, la creació d'una biblioteca en el centre escolar, i més concretament en l'aula. Sabem que és ací on es desenvoluparà bona part de la instrucció pel que fa a l'adquisició de coneixements, aptituds i hàbits que seran necessaris a l'alumne per a poder identificar, seleccionar, acumular i utilitzar la informació que necessita.

Amb la biblioteca en l'Escola Infantil pretenem fomentar en el xiquet la capacitat d'elecció d'un llibre, així com el correcte ús del mateix, mitjançant el desenvolupament de la seua capacitat crítica davant els coneixements que li brinda aquest. Així mateix no n'hi ha prou amb crear un hàbit de lectura més o menys superficial, sinó que es procurarà formar una imatge el més dinàmica possible del llibre.

Com que el nostre col·legi es petit, la nostra biblioteca també ho es. Consisteix en un aula amb quatre meses redones distribuïdes pel mig i estanteries baixes per a que els alumnes poden agafar ells mateixos els llibres. Cada any la anem decorant de manera atractiva per als alumnes amb murals que ells mateixos fan de alguns contes que treballen al llarg del curs.

A la nostra biblioteca podem trobar llibres adaptats a la edat del nostre alumnat, es a dir, per a primers lectors de 0 a 3 anys, encara que també hi ha alguns llibres per a més grans, ja que a vegades fem activitats on també poden participar germans majors.  A més, procurem tindre llibres en valencià, castellà i angles. En quant a la classificació dels llibres a les estanteries, procurem que siga segons el tipus: àlbum il·lustrat, pop up, amb un poc més lletres, de poesia...

Menys a la classe de 0-1, procurem que les demes classes vagen a la biblioteca diverses vegades per setmana per a fer ací activitats i que siga un lloc habitual per a ells, a més fem algun tipus de taller relacionat amb contes dos vegades al mes, per exemple, ve algun pare a comptar un conte.

Alguns exemples d'activitats que treballem amb els alumnes per a impulsar l'interés per la lectura poden ser: travallengües senzills (per exemple: “El grillo es muy pillo” o “Pedro pica piedras con un pico”), velocitat de denominació (que consistix a dir el nom de la imatge que veus tan ràpid com siga possible, per exemple dibuixos d'animals), lectura de lletres en veu alta, reconeixement de noms en bits...

Cal destacar que a cada classe podem trobar el racó de la lectura. En aquest, hi ha diferents tipus de llibres també adaptats a la edat del alumnat. Les famílies col·laboren amb aquest racó portant llibres dels nens i deixem que es porten a casa algú dels que han portat els companys i d’aquesta manera el racó va canviant i tenim més varietat. Amés, també tenim el llibre viatger que cada setmana es porta un alumne de la classe i anem creant-lo entre tots.

A part de totes les activitats guiades que realitzem, no oblidem deixar temps lliure, tant en el racó de la lectura com a la biblioteca del centre, perquè els xiquets gaudisquen dels llibres investigant i potenciant la seua imaginació. Aquest racó i la biblioteca se'ns manifesta com un centre de relació i intercanvi d'idees, apreciacions, opinions,... Jugant així un paper socialitzador fonamental reforçat per constituir-se d'un material d'ús comú que tots han de cuidar i respectar.

Finalment, no oblidem fer una celebració especial els dies importants com poden ser el dia del llibre o l’aniversari d’algun escriptor. 

PLA LECTOR

PROGRAMACIÓ D'ACTIVITATS

Per a treballar el pla lector a l’aula en la iniciació en el nostre cas de la lectura per a 0 a  6 anys, destinarem la setmana del dia del llibre per a realitzar les nostres activitats centrades en la habilitat lectora. Durant tot el curs es farà també activitats relacionades amb la iniciació de la lectura, però la nostra setmana es farà amb més intensitat.

Primer cal destacar que organitzarem les activitats per grups  d’edats,és a dir, anem a distribuir una tasca dirigida de 0 a 3 anys i l’altra tasca per a 3 a 6 anys, ja que cada edat i cada etapa es desenvolupa a un ritme diferent,per exemple de 0 a 3 anys es moment per als llibres-juguet, son resistents i de fàcil maneig, per tant un tipus d’activitat serà repetició de la lectura. També és moment d’imatges a on predominen del text. A més es moment en que el nen gaudix de les històries seqüenciades i podem motivar-li, perquè s’expressi i doni els seus punts de vista.

En canvi de 3 a 6 anys es moment de fer tertúlies a on cada nen expressa el seu punt de vista, intercanvi de llibres, visites a la biblioteca, apadrinar nens de primària per a que passen temps amb els nen d’aquesta edat (3-6 anys) per a fomentar el relacionar-se amb gent que no és de la seua edat i així desenvolupen les relacions socials.

Aleshores en la setmana del dia del llibre per al grup de 0 a 3 anys, el dilluns anirà un xicotet grup de primària a fer un teatre sobre un llibre, el llibre els hauran elegit els nens entre tots amb l’ajuda de la professora a la prestatgeria de classe, el llibre per exemple serà d’animals i de colors vius per a repassar a la vegada els colors. El dimarts continuarem amb el llibre. La professora les haurà passat uns bits d’animals dient a on viuen, de que colors son, com s’anomenen els animals. A més la professora els preguntarà que animals els agraden més,etc. El dimecres la professora començarà a llegir el conte les vegades que facin falta i detenint-se per parlar amb els nens per assegurar-se que estan atenent i seguint el que la professora va dient amb múltiples gestos. Abans les haurà dit com s’anomena el conte. Una vegada acabat el llibre la professora les donarà una fitxa a cada un i cada un amb el color que li hagi tocat deurà d’anar al conte e intentar buscar la pàgina amb l’ajuda de la professora en la pàgina corresponen amb el color de la fitxa. El dijous tocarà fer un dibuix relacionat amb el llibre,serà dibuix llibre,ja que el divendres vindran els seus pares a veure que han preparat els seus fills i amb ajuda els dibuixos colgats en classe,els pares amb els fills hauran de formar una cançó per a poder ballar, per tant la professora, per tant quan tots el pares junts tots els fills tinguin clara la cançó curta doncs la professora els gravarà i això serà un bonic record de la setmana el llibre.

Per últim, en la mateixa setmana el grup d’edat de 4 a 6 anys també estaran celebrant la setmana del llibre.

Aleshores, per començar la setmana el dilluns vindrà una persona de la biblioteca a l’escola a donar-los una xerrada als nens per motivar-los en l’àmbit de llegir, i les passarà una fitxa a on tindran que posar que llibres han llegit, que llibres les agradaria llegir que tipus d’activitat els agradarien fer,o amb dibuixos també es podem fer una idea que li agrada a cada nen, etc. A continuació eixe mateix dia cada un les invitarem a que parlen sobre el que han posat però deixant tertúlia lliure, per tant d’aquesta forma la professora es pot fer una idea en general de tots els seus nens. El dimarts la professora agafarà un llibre sobre el que crega que a la major part les va a agradar però abans de contar del llibre la professora començarà un joc, el joc consisteix en que la professora amb gestos tractarà de dir de quin llibre es tracta, ja que els nens més o menys saben que llibres es troben en la prestatgeria de classe. Quan la professora hagi explicat el conte fará un xicotet teatre amb titelles. El dimecres vindran gent de primària i la professora demanarà que cada xiquet de primària trie a alguns nens i tota la classe estarà format per grups, els grups estaran barrejats però un de primària per cada grup petit de 4 a 6 anys. Una vegada format aquestos grups, tindran que representar la part que més les hi hagi entusiasmat amb disfresses. A més tindran que preparar una cançó al finalitzar cada teatre amb ball però també disposaran per assajar el dijous,ja que el divendres vindran els pares a veure el que han preparat per a que se les quede un bonic record de la setmana del dia del llibre.

Centre d'educació infantil "Gusets"

Hola amics, com esteu?

Hui en esta entrada elaborarem una proposta de pla lector, sabeu el que és? Es un document que obliga a  que tots els centres educatius tinguen un pla de lectura que programa les lectures que ha de fer l’alumnat al llarg de l’etapa,  tant  les activitats com les avaluacions que estén  relacionades amb aquestes lectures, amb l’objectiu de millorar la competència literària, i a través d’aquesta,  afavorir  la competència lectora, la comunicativa i  aprendre a aprendre.

Per això, realitzarem una xicoteta proposta en què inclourem en primer lloc una introducció del centre  d’Educació Infantil que en el nostre cas serà fictici, la biblioteca del nostre centre i la programació d’activitats tant dins de l’aula amb el grup de cada classe, com, per a tota la comunitat d’aprenentatge.

Abans, s’ha de tenir en compte la importància que suposa la lectura en l’aprenentatge des dels inicis de l’escolarització perquè sàpien tant d’escriure  com  llegir, però sobretot, perquè en un futur es desemboliquen en el mig que els rodeja, en el nostre cas, seria l’ idioma de la nostra comunitat.

Per a començar, vaig a explicar el nostre centre d’educació infantil que s’anomena “Gusets” localitzat en la població de Tavernes de la Valldigna en un àmbit rural, perquè els xiquets puguen gaudir de la naturalesa i al mateix temps de la lectura en un lloc ampli i còmode. El centre està subvencionat per la Generalitat Valenciana. A més, compta amb sis unitats, de les quals estan distribuïdes en dos cicles de la manera següent, el primer, comprén una de 0 a 2 anys ( amb huit places escolars), una de 1-2 anys ( tretze places escolars) , una de 2-3 anys (amb 20 i 18 places respectivament). En el segon cicle es compon per  una de 3-4 anys ( 20 places) , altra de 4-5 anys ( 20 places) i per últim, altra de 5-6 anys amb les mateixes places.

El claustre de professorat, està format per quatre membres. L’alumnat és valencianoparlant/castellanoparlant i un 20% és alumnat immigrant procedent de països sud-americans. 
Es duen a terme programes d’atenció a la diversitat per a respondre a les necessitats de l’alumnat que ho requereix i així d’esta manera, fomentem la inclusió d’aquells xiquets que tinguen dificultats amb l’aprenentatge, per això tot el nostre material esta adaptat. Es desenvolupen els programes PEV i PIP perquè des dels primers inicis adquirisquen la llengua pròpia de la nostra comunitat i la interioritzen a través de l’aprenentatge.
També, disposem d'una biblioteca on els alumnes poden accedir a ella, a més realitzarem activitats molt dinàmiques perquè aprenguen a través de la lectura.

Segons L’Ordre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, per la qual es regulen els plans per al foment de la lectura en els centres de la Comunitat Valenciana marca els objectius generals que s’han de promoure: 

• Fomentar en l’alumnat l’interés per la lectura i desenvolupar l’hàbit lector amb  una actitud reflexiva i crítica per mitjà del tractament de la informació i la lectura com a activitat d’oci i de gaudi.    
• Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls del currículum.
• Promoure la col·laboració i participació de les famílies i altres membres de la comunitat educativa de l’entorn en les activitats derivades dels plans de foment de la lectura, molt important.
• Estimular l’ús de fonts documentals complementaris al llibre de text, tant en suports impresos com en suport digital i audiovisual.
• Potenciar l’ús i la dinamització de les biblioteques dels centres docents i adequar-les als objectius i actuacions recollits en el pla. A més de reforçar la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de suport a la lectura a l’hora de  contribuir al desenvolupament de la competència lingüística en l’alumnat.

És molt important que les famílies, l’alumnat, el professorat i l’entorn del centre, es a dir, la biblioteca, ajuntament, les llibreries , editorials i entitats cíviques i socials participen en el pla lector perquè es puga dur a terme amb eficàcia. Per això, els criteris específics d’avaluació de la competència literària que es prioritzaran en el pla de lectura del curs, i que guien la selecció d’obres literàries que llegirà l’alumnat i les activitats que farà; la planificació de la formació docent i de l’avaluació del pla de lectura, hauran de valorar, els avanços de l’alumnat ,es a dir, en el cas de l’educació infantil, en els primers anys es valorarà si han sigut capaços d’atendre a la lectura, i comprendre el que vol transmetre. També, si han participat en les activitats exercides. La consecució dels objectius proposats, a la hora de complir-los i per últim, altres continguts previstos en el pla. En el segon cicle, es tindrà en compte si són capaços de comprendre els textos i la dificultat que els suposa a l'hora de llegir-ho.

La finalitat és que els xiquets s’interioritzen amb la lectura, ja que és molt important perquè es desenrotllen i adquirisquen cultura en un futur, a més de practicar el nostre idioma.

Fins prompte!

Caputxeta vermella

Amics, vos escric una altra vegada, però esta, per a explicar-vos un llibre de literatura infantil d'una forma original i que el podeu emprar a l'aula per a primers lectors , en una versió més moderna.

Fins un altre dia!

Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art d’inventar històries

Amics, com esteu? vos acordeu que fa uns dies vos vaig dir que hi hauria una sorpresa? perquè hui és el dia! si si, a partir d'ara vos escriure a través de vídeos, no done mes pistes.

Fins prompte!

Recurs per a l'educació literària infantil

Hola xics i xiques! Ja estic un altre dia per ací, però hui venge per a comptar-vos els recursos que s’utilitzen en l’educació infantil que ens podem trobar en el nostre entorn i no sols em referisc en l’escola, sinó també en l’exterior. Amb la finalitat que es produïsca tant l’animació lectora com la formació literària.

Per això, és molt important tindre clar quals són els recursos. Suposa que la majoria ja vos els imagineu, però per als més menuts solen ser els contes, jocs, contacontes, titelles, lectures, teatre, rimes, poemes i inclús la música entre molts altres. Però si que és cert que hui en dia, el més empleat són les Tic, ja que a través d’elles, el xiquet pot realitzar moltes activitats relacionades amb la literatura i solen tindre animacions perquè d’esta manera li resulta més cridaner i açò li provoca la motivació per a realitzar-les.

Segons (García, 2003) la lectura és un acte individual, ningú millor que el lector sap fins que grau ha comprés o no un text. En el cas dels primers lectors, fins als sis anys, açò no succeïx ja que és quan comencen a llegir.

Pinterest

Ara vaig centrar-me en un recurs que considere que és molt divertit i al mateix temps creatiu, s'anomena Llibre viatger. És un llibre que consistix en que primer la mestra ho dissenya, l'encuaderna i després cada setmana se'l dóna a un xiquet perquè compte el seu cap de setmana amb la família, és a dir, com un xicotet diari on posaran les seues fotos o dibuixos i quan arriben a classe ho compartiran amb els seus companys. D' esta manera es fomenta tant la creativitat com la camaraderia a través de la lectura i no és un recurs que està centrat només en els contes, com tots coneixem.

Per tant, jo pensa que hauríem d’utilitzar nous mètodes per a la formació literària i no utilitzar només els que coneixem, perquè no significa que a través d’ells vagen aprendre-ho tot. De fet, s’ha demostrat a través d’altres activitats com per exemple, deixar-los que ells trien un conte, es crega una obra de teatre entre tots, preparar-se les disfresses i representar-la, que han arribat a adquirir la noció de la lectura.

http://experienciasinfantil.blogspot.com.es/2012/02/libro-viajero.

Alícia en terra de meravelles

Amics, com esteu? Vos acordeu que en uns dies vos vaig dir que tornaria prompte? Perquè hui es el dia! I no precisament venja per a explicar-vos conceptes sobre la literatura infantil, sinó el famós conte d’Alícia en terra de meravelles en versió original, que segur que la majoria no vos heu llegit, així que estigueu atents.

En primer lloc, el llibre que vaig a explicar hui , s’anomena Alícia en terra de meravelles, creat en l'any 1992. Aquest, es la versió original. Les il·lustracions, de Lola Anglada, són d’una gran bellesa i originalitat. Traslladen el personatge d’Alícia al paisatge mediterrani del Maresme, i les cartes angleses es converteixen en els seus dibuixos en la baralla espanyola, la qual demostra fins a quin punt Alícia és un personatge universal. La editorial Joventut ha publicat la primera traducció en llengua catalana, feta pel poeta Josep Carner l’any 1927. L’autor és un matemàtic, Charles Dodgson (1832-1898), aficionat a la fotografia i poeta.  Alícia va nàixer, perquè ell va començar jugant amb les paraules i frases fetes fins arribar al màxim de la comicitat. Va escriure , però no va atrevir-se a signar-lo amb el seu nom, i va fer servir el pseudònim de << Lewis Caroll>>.

El gènere literari a què pertany és la combinació de fantasia, desbarat i absurd, junt amb paradoxes lògiques i matemàtiques,  van permetre que les obres es convertiren en clàssics de la literatura infantil, plenes d’apunts filosòfics i lògics, encara que està dirigit per a un públic adult i atent.

La trama consta de deu capítols, de les quals narra les aventures que viu Alícia des de que s’avorreix de assentar-se al costat de la seua germana, pasant per seguir al conill que tant li agrada, vivint un muntó d’aventures imaginàries en què apareixen personatges fantàstics, com per exemple quan ixen la tortuga de mar i la llangosta ballant i cantant com si foren persones. Igual que amb els personatges , el mateix succeïx amb els llocs, que a simple vista es mostra que són tots imaginaris, com per exemple, un d’ells, seria la porta xicoteta per la que ha de passar la protagonista d’esta història, fins que va arribar a la Terra de Meravelles i es va creure que tot era un somni i després se’l va a comptar a la seua germana.

Els valors que presenta, és que la protagonista aprèn a adquirir responsabilitat i a valorar el lloc que li pertoca en la societat.

Per últim, des de la perspectiva de la didáctica en general, i de l’educació literaria infantil, considera que el llibre es un poc  grotesc perquè presenta escenes de violència com per exemple amb la frase  “ Mentre la Duquesa cantava la segona esparsa de la cançó, anava trasbalsant tan violentament l’Infant damunt i davall” (p.66,1ª edició). Utilitza un llenguatge inapropiat  amb  les paraules que es dirigeix al lector. Les imatges son totes en blanc i negre i no hi ha ninguna en color, això pot fer que no siga tan vistós i no  cause motivació als xiquets per a llegir-ho. També, la figura dels adults dominen als infants.

Com el llibre és versió original , pot ser que per este motiu amb l’evolució dels anys, s’han anat millorant i per això hui en dia la majoria ja estan adaptats a les edats compreses que van destinats al lector, és a dir, canvien tant l’aspecte físic i educatiu com el llenguatge perquè s’afavorisca tant la lectura individual com acompanyada. Però en el cas del primer i segon cicle d’educació infantil, és cert que la lectura és acompanyada per la iniciació a la lectura, per tant  són els que jo empraria.

Finalment, per totes aquestes raons pensa que el llibre no és apropiat per llegir-ho a xiquets d’educació infantil ja que el llenguatge hauria de ser més apropiat sense que aparega cap tipus de violència, els textos han de ser més curts i senzills i les imatges en canvi, haurien de ser en color o almenys més vistoses amb dibuixos més cridaners i no tan seriosos.

Per cert, molt prompte pujaré una entrada molt divertida, fins a la pròxima!

Tradició Oral

En aquesta entrada anem a parlar sobre la tradició oral, aquesta com totes aquelles expressions culturals que es transmeten de generació en generació i que tenen el propòsit de difondre coneixements i experiències a les noves generacions. Forma part del patrimoni immaterial d'una comunitat i es pot manifestar a través de diferents formes parlades, com per exemple cants populars, contes,mites,llegendes,poesia,etc.

Està format per un heterogeni conjunt de records i comprensions del passat entremesclats amb vivències del present i expectatives de futur (Moss, 1988). Es desenvolupa en el si de la comunitat com una expressió espontània que busca conservar i fer perdurar identitats més enllà de l'oblit i la desaparició de les successives generacions. Manté un vincle íntim amb el grup de persones que la produeix amb la seva dinàmica social, intel·lectual i espiritual: de fet, s'adapta de manera flexible als seus canvis, els seus desenvolupaments i les seves crisis, el qual es transmet en forma verbal i personal. A més permet l'enfortiment de llaços socials i estructures comunitàries, el desenvolupament de processos de socialització i educació, el manteniment d'espais de creació cultural i de l'ús correcte de la llengua.

Per al nen petit, la paraula sentida exerceix una gran fascinació. La paraula,la seva tonalitat, el seu ritme, els traços afectius que teixeix la veu, quan és temperatura emocional, calma, consol, tendresa, sensorialidad latent.

El magnetisme pel ritme i l'entonació pot desplegar-se amb intensitat, en escoltar la veu d'altres.

Podem formular la hipòtesi que la literatura oral és una forma bàsica, una manera literària essencial en la vida del nen petit, perquè la paraula està impregnada d'afectivitat. El conte, el romanç, la lírica, construeixen el món auditiu-literari del nen, li incorporen vivencialment a una cultura que li pertany, li fan partícip d'una creació col·lectiva, li atorguen signes d'identitat.

El desenvolupament de la tradició oral és independent de suports i estructures. Aquesta característica absència d'estabilitat material la dota d'una variabilitat constant i conflictiva, no eximeix de problemes. Pel nero fet de transmetre's de boca en boca i de generació en generació, es transforma lentament, perd continguts, guanya nous elements diàriament, i fins i tot s'adapta a les necessitats del grup, responent a les seves lluites i a les pressions culturals que sofreixi.

Cal subratllar que la tradició oral no es limita al seu aspecte verbal: les paraules es relacionen profundament amb gestos i objectes amb els quals estan intrínsecament lligades.

En totes les àrees d'estudi, i en qualsevol dels nivells de l'ensenyament, es fa necessari l'ús de la tradició oral. En els casos d'ensenyaments socials, de barri, de comunicació associativa, és encara més important tenir en compte les pautes culturals que proporciona la tradició oral com a complement documental, o com a instrument de treball. La transversalitat es fa impossible sense comptar amb la transmissió verbal dels coneixements, al mateix temps que amb altres mitjans, donat el paper que té en la societat.

Tots els agents educatius, en el nivell en què es trobin i en les circumstàncies en què exerceixin la seva tasca, assumeixen una responsabilitat en el procés de socialització dels individus.

L'aprenentatge es fa durant tota la vida i en tots els grups humans, en els quals es requereix sempre un considerable esforç de cara al fet que l'adequació a la vida dels grups sigui el menys traumàtica i més alliberadora possible. Atès que el procés de socialització es realitza per mecanismes d'aprenentatge en la seva major part inconscients, ha de tenir-se en compte la responsabilitat del sistema educatiu en el que té a veure amb valorar, assumir, analitzar i fer conscient la tradició oral.

La Literatura infantil és una forma d’expressió molt pròxima al xiquet. Es dóna des del naixement, te els seus primers contactis amb la literatura quan se li canta una cançó, narrar-li un conte,...

La literatura és fonamental, perquè enriqueix la seua imaginació, creativitat i espontaneïtat. Enriqueix també el seu vocabulari, estimula la comprensió i expressió, afavoreix l’articulació i entonació dels paraules, motiva cap l’aprenentatge, contribueix al desenvolupament de l’atenció, memòria i concentració pel seu caràcter lúdic i és converteix en un mitjà essencial per propiciar aprenentatges mitjançant el propi contingut tant de caràcter conceptual, procedimental com actitudinal.

I com a exemples de literatura infantil tenim:

La “Cenicienta” és un conte de fades folklòric que compta amb diverses versions, orals i escrites, antigues i modernes, procedents de diversos llocs del món.

El conte “Ceperucita roja y el lobo” és un conte de fades que es va transmetre de forma oral per Europa en l'Edat Mitjana, més concretament a França durant el segle XIV.

El conte de “Blancanieves” és un conte de fades la primera versió de les quals coneguda va ser escrita per els germans Grimm. A més, té una versió Disney realitzada en 1937.

La història de “Pulgarcito” com tal va ser publicada per primera vegada en 1621, sent el primer conte de fades imprès en anglès, encara que aleshores el personatge ja era bastant popular.

Fins aviat amics!

Gimcana Poètica

Bona tarda, el passat dia 24 de novembre, vaig assistir a l'activitat complementària “Gimcana Literària”.

L'objectiu d'aquesta gimcana és l'entreteniment en un espai i clima més lúdic que competitiu on desenvolupar la creativitat poètica dels participants amb la intenció d'acostar-se a la poesia a través del joc i de caràcter totalment pràctic i experimental. No feia falta saber gens de poesia, solament voler jugar i escriure.

Encara que es realitzava a través d'una planificació prèvia general en la realització de les pràctiques, es desenvolupava en un marc de total llibertat, on generàvem les nostres poesies i treballs sense cap tipus d'imposició.

Es caracteritzava per formar poesia de diferents maneres a través d'una sèrie de proves, en la qual, cada prova tenia el seu objectiu i una vegada aconseguit aquest objectiu es passava a la següent prova totalment diferent. Una vegada guanyada una proba ens donaven un tros de paper del color del nostre equip, en el nostre cas de color verd. Finalment, on volíem arribar era formar una poesia final que es creava ajuntant tots els paperets guanyats de les diferents proves.

En la primera prova es tractava de realitzar una poesia en un mural amb la forma del que volies expressar. Com en el meu cas, sobre una merda; ja que l'objectiu d'aquesta prova era treure un somriure a la persona que s'acostés a llegir-ho, ja sigui de la nostra classe com de tota la universitat.

Una altra activitat,era formar una poesia però havia de rimar amb la resta de paraules però sobretot ens havíem de fixar en la paraula inicial que estava penjat per la classe amb una corda

Una altra prova, consistia en fer una cartolina amb temperas per a expressar una poesia que ens definís als mestres, com per exemple: Un bon mestre és capaç de veure i interpretar, quan faci el món més gran.

Com a conclusió, aquesta activitat complementària ens ha ajudat a comprendre millor la poesia i com realitzar-la, ja que s'aprèn més a través del joc i la pràctica que a través solament d'una teoria.