(Vicent Gorgues. 2009)
La
literatura és una manifestació artística basada en l’ús del llenguatge amb una
finalitat estètica o d’entreteniment. Etimol gicament, aquesta paraula prové
del terme llatí litteratura, que significa art d’escriure i de llegir,
coneixement de tot el que ha estat escrit. Tanmateix, el significat d’aquesta
també comprén el sentit de conjunt d’obres literàries d’un poble, com la
literatura catalana, d’una època, d’un gènere, etc.
En general, la literatura
es pot definir com un aspecte propi de la comunicació verbal, ja siga oral o
escrita, que empra tots els recursos d’una llengua per a incrementar els
efectes en el destinatari. Segons Raúl Héctor Castagnino, un escriptor i crític
argentí, la literatura fa referència a diversos conceptes. S’entén com el conjunt
d’obres d’una nació, d’una època o d’una corrent, o com una reflexió sobre
l’obra literària, o bé com el resultat dels coneixements adquirits mitjançant
l’estudi de produccions literàries.
Així, generalment, es pot
entendre com a literatura qualsevol tipus de text. És per aix que cal fer la
definició d’un concepte fundamental, gràcies al qual podem classificar les
distintes obres literàries: el gènere literari. Aquest fa referència a
cadascuna de les manifestacions de les obres literàries segons una classificació
basada en l’estructura i el contingut del text. Encara que els gèneres
literaris hagen anat canviant al llarg de l’hist ria i en les diverses zones
culturals, n’existeixen tres bàsics: la poesia, la prosa i el teatre. Per tant,
es pot dir que depenent de les convencions de l’època es pot considerar
literària qualsevol manera d’escriure, per hem de tindre en compte l’existència
d’una série de tècquines que marquen la literarietat d’un text. Així per
exemple, l’ús de recursos literaris com la metàfora, o la introducció de
símbols, jocs de paraules, o fer ús d’un to ir nic són senyals que ajuden al
lector a identificar un text com a literari, a més que són recursos que ajuden
a reflexar la bellesa en paraules o commoure els destinataris.
Per altra banda, la
literatura va sorgir amb la transmissió oral de relats i poemes relacionats amb
la mitologia, aixi com amb la recreació dels esdeveniments més importants per a
entretindre a l’audiència. Per a donar major sensació de realisme, aquestes
hist ries s’explicaven amb ajuda de dibuixos, música o coreografíes. És
important destacar que l’origen de l’escriptura no va anar acompanyat del
naixement de la literatura, ja que aquestes primeres manifestacions eren de
caràcter oral.
Gràcies a la història de
la literatura podem observar com ha evolucionat i conéixer les diferents etapes
d’aquesta. Alguns períodes de la literatura són: la literatura clàssica, la
medieval, la renaixentista, la barroca, la neoclàssica, la romàntica, la
realista, la modernista, l’avantguardista i la literatura del segle XX. Al
llarg d’aquestes etapes la literatura canvia, la producció d’obres
literàriesles varia, a la vegada que les seues característiques són molt
diferents depenent l’època on te situes i l’autor tractat.
A més a més, podem parlar
de literatura catalana. Aquesta és, en concret, la literatura escrita en
català, sense tindre en compte el lloc o l’origen de l’autor. Podem trobar que
aquesta es divideix en tres grans períodes característics: l’esplendor
medieval, la Decadència i la literatura contemporània. Durant el segle IX
s’observen les primeres paraules i construccions catalanes en documents
quotidians. Més tard, en la primera etapa, l’esplendor medieval, es
caracteritza per ser l’època daurada dels trobadors. A finals del segle XII la
literatura es veu marcada pel feudalisme i sorgeix la primera lírica culta
expressada en llengua vulgar: la lírica dels trobadors. Per altra banda, durant
la Decadència, va minvar l’ús del català com a llengua culta per qüestions
polítiques i degut a l’esplendor del Segle d’Or espanyol en castellà. Per
últim, en la literatura contemporània trobem que el català i el castellà
conviuen com a dos llengues de cultura
